Demà (dia 6) hi ha prevista una concentració en defensa dels nins i les nines de l’ensenyament públic. Serà a les 19h a la Plaça d’Espanya.
Jornada Mundial de Treball Decent: “El treball decent no és un privilegi”
Convoquen: STEI-i, UGT, CCOO, ANPE.
S’hi ha adherit l’Esquerra Independentista de Mallorca: http://endavantmallorca.wordpress.com/2011/10/05/lesquerra-independentista-de-mallorca-sadhereix-a-la-manfestacio-en-favor-de-lensenyament-public/
El treball decent no és un privilegi!
MANIFEST:
La Confederació Sindical Internacional (CSI) va aprovar en el seu Congrés fundacional (Viena, 2006)
la celebració d’una Jornada Mundial pel Treball Decent (JMTD) el set d’octubre de cada any.
El concepte de “treball decent”, encunyat per l’Organització Internacional del Treball (OIT), es refereix a què es realitza respectant els convenis proclamats fonamentals per aquesta organització el 1998 -llibertat sindical, dret de vaga i negociació col·lectiva, prohibició del treball infantil i del treball forçós, i prohibició de tota forma de discriminació laboral- i que, a més a més, és un treball que es realitza sota contracte, amb una remuneració justa i el dret a unes prestacions socials bàsiques.
Les JMTD han tractat de cridar l’atenció als poders polítics i econòmics, nacionals i internacionals, i a les societats, sobre les condicions tan difícils en què el model neoliberal de globalització manté una majoria de la població treballadora del nostre planeta. També han tengut un caràcter reivindicatiu en la seva exigència d’universalització dels drets fonamentals del treball.
La CSI considera, amb tota raó, des d’una posició internacionalista que només la lluita en comú dels treballadors i treballadores de tot el món pel treball decent permetrà aconseguir els drets del treball i una vida digna als qui avui no la tenen i, al mateix temps, mantenir-los als qui els han aconseguit i es veuen sotmesos, avui, als països desenvolupats, a una forta ofensiva per deteriorar-los.
Des de 2008, la profunda crisi econòmica mundial que patim, provocada per la cobdícia sense límits dels especuladors financers i immobiliaris i la falta de regulacions econòmiques i de govern democràtic del món, ha produït un notable increment de la desocupació i un deteriorament de les condicions de treball en la majoria de les nacions. S’han perdut prop de 40 milions d’ocupacions; el nombre de persones sense feina ha arribat a 205 milions, i el de treballadors precaris a 1.450 milions, gairebé la meitat dels que treballen en el món. A Europa el nombre d’aturats ascendeix a 23 milions i a Espanya ens acostam als cinc milions, dels quals el 46% són joves menors de 25 anys.
Abans de la crisi, el programa de l’ONU per aconseguir els anomenats Objectius del Mil·lenni pretenia, entre d’altres coses, que el nombre de persones que en el món vivien en la pobresa absoluta que comporta la malnutrició es reduís el 2015 a la meitat dels 800 milions que llavors hi havia. Avui ha ascendit a 1.000 milions! Per aconseguir l’objectiu faltaven per posar 50.000 milions
de dòlars d’ajuda. No hi varen ser, i això que era només l’u per cent del que s’ha gastat en el
salvament del sistema financer mundial!
Malgrat la gravíssima situació que l’economia i l’ocupació viuen a Europa, des de maig de l’any
passat les institucions de la UE i els governs nacionals europeus han eliminat dels seus objectius la
recuperació del creixement de les economies i la promoció de l’ocupació.
Like this:
Be the first to like this post.