Nou episodi repressiu a Ciutat

Uns companys ens han fet arribar aquesta crònica i un poema sobre un nou episodi repressiu a Ciutat el passat 11 de gener:

Dimarts, 13.30h d’un mitgdia assolejat, 11 de gener de 2011.

Som dos estudiants, anam passejant pes carrer Sant Miquel, comentant un poema que escrivírem uns dies abans, de camí a la Universitat. El carrer està rebossant de gent, són rebaixes. De cop, davant la iglèsia de Sant Miquel, apareixen dues motos de la Policia Nacional, un agent davant i una  agent al darrera. Ens apartem cap a l’esquerra, però van ràpid, el de davant va haver de sortejar-nos cap a sa seva esquerra. Tot normal, seguim es nostre camí unes passes, arribant a s’alçada dels llocs on es posen artesans i artistes.

—Identifíquense! – cridant.

No entenem res, cerquem a ses butxeques, anam sense el DNI. Els hi deim, també els informam que sa nostra casa està a 100m. I que podem anar a cercar-los. Ens avisa que ens escorcollarà. Arriba l’agent, se baixa de sa moto, ens n’adonam que cap dels dos porta el seu número de placa visible. Els hi preguntem per què ens volen escorcollar, ell respon altiu, que si ens neguem ens durà a comisaria (entenem que a efectes d’identificació); ella es desentèn, i diu que és el seu company qui vol escorcollar-nos i el mira dubtant. Insistim en què el DNI està a 100m. Crida a reforços. Llavors ens mirem espantats. Ses persones del voltant comencen a crear un cercle.

—“Què està passant?, ¿què han fet?…

Hi ha un clima de tensió, vénen un cotxe i dues motos, amb 4 agents més de la Policia Nacional, tots van sense placa d’identificació. No es posen d’acord en dir-nos què hem de fer. L’agent que va ‘començar tot’ ens demana les nostres dades i els anota a una llibreta. Ens diu que ens detendrà. Ara si ens mirem atemoritzats un i altre pic, fent-nos cap enrera fins a tocar sa paret amb s’esquena. Davant sis agents armats, amb un al front, darrera, sa paret freda, al voltant, els ulls atònits dels nostres veïnats.

Ens asseim enterra, i fent referència a sa seva ètica i moral, per desenvolupar el seu treball, els hi deim: “feis el que hagueu de fer”.

S’agent mira incrèdula mentre dos d’ells ens tiren boca abaix i ens posen les manilles. Aixecant-nos a pols i llançant-nos a la part del darrera del cotxe patrulla. Sa gent del carrer comença a escridassar a les forces de seguretat de s’Estat. Sa seva mirada, ara és de llàstima i condemna a lo succeït; els criden mentre ens duen als calabossos. Ara estem sols, totalment desconcertats pel que pugui succeïr a continuació…

Arribam, i mos condueixen a una habitació d’uns quatre metres quadrats, on es realitzen les identificacions i interrogatoris. Comença un delirant passeig d’agents en grup en to de sorna, dels qual, sols dos havien estat presents a Sant Miquel. Un diu:

—“¿Vosotros sois los ilustrados, no?
—“Viva Espanya, viva el rey, viva el orden y la ley!”
—“Queréis llamar a la prensa? Venga…llamaremos al Diario de Mallorca i a Pepito de los Palotes”

Ens estan provocant, no responem. Es riuen tots.
Ens fan aixecar-nos, desprender-mos del que portem al damunt, ens fan posar-nos de peu, ens agafen les mans i ens imprimeixen les empremtes a un paper que ens acusa de desobediència i resitència a l’autoritat. Ens deixen sols de nou.

Entra l’agent que va ‘començar tot’, ens llegeix els nostres drets en so de burla; aleshores decidim que volem parlar amb una amiga que és fiscal, se li lleva el somriure, es posa nerviós, surt i entra de l’habitació quatre vegades, preguntant pel nom de la fiscal. Al·leguem que volem xerrar-hi personalment, ens ho nega, no tenim aquest dret. No podem cridar a ningú, perquè ens van requisar els mòbils, on tenim tots els números, tampoc ens deixen consultar-los. Entra de nou s’agent, sol. En intimitat li preguntem perquè ens havia detingut, si potser perquè va haver d’esquivar-nos. Ho nega, es seu, i ens diu que ens va detenir perquè l’havíem mirat malament quan passava amb sa moto. Pareix una broma pesada, però està seriós. Ho ha reconegut.

Esteim sols una llarga estona. Pel vidre veim com revisen els nostres quaderns de poesia, cercant alguna cosa per la qual acusar-nos. Un d’ells colpetja amb el puny i bruscament la finestra i ens mira amb ràbia, ens ordena que asseguem.

Tornam a entrar en grup, explicant-nos per a què serveix sa Policia, amb actitud paternalista. Els hi demanem diverses vegades es número de placa de s’agent. Ens ho nega argumentant que ho podrem veure en s’atestat.

Hi ha canvi de torn. Vénen nous, llegeixen s’acusació i comencen a tractar-nos com a delinqüents. Aquests no es riuen de noltros. Ens duen als calabossos, a cel·les separades. Ens fixen, amb fotos i totes les empremtes dactilars. Esperem als calabossos unes sis hores, fins que arriba una advocada d’ofici. Per separat, ens dirigeixen a s’oficina de declaracions, i ens pregunten si volem declarar.

—Vull declarar davant del jutge. – deim –

En privat li contam a s’advocada d’ofici que havia passat, no dona crèdit. Tornam als calabossos i ens donen mantes. Tot assenyala a que passarem sa nit tancats.

Dormim.

De sobte apareix el celador. Obre la porta i ens condueix per separat cap al despatx, ens tornen ses nostres coses, sense informar-nos a on està el nostre company, i ens entreguen una cèdula de citació pel judici ràpid per delicte greu de resistència i desobediència. Són les vuit i mitja de sa nit, i estem citats demà a les 9h al jutjat de guàrdia nº1 de Via Alemania.

Sortim en llibertat i començam a cridar a familiars i amics que no surten de sa seva sopresa.

Dimecres 12 ens presentem a s’hora assenyalada en el jutjat de guàrdia, ens informen que el Fiscal ha determinat que el judici passa a ser de delicte greu a ser per faltes, és a dir, passa de ser un delicte penal a ser una falta civil, i després d’esperar dues hores a que es celebri es judici, aquest s’aplaça per incomparecència dels agents denunciants.

Aquests són els fets. Ara, jutgin per vostès mateix@s.
Diumenge 16 de gener de 2011
Dos estudiants universitaris.

PALMA. CIUTAT REPRESSIVA.

El passat dimarts 11 de gener,
al migdia,
al carrer Sant Miquel de Ciutat,
a s’altura on es solen situar artesans i artistes,
va quedar palesa una vegada més la situació de misèria afectiva
i econòmica
que vivim a la nostra illa,
escenificant-se així
diversos actes de repressió policial,
abús de poder,
intimidació,
amenaça,
segrest,…

Els actors: sis agents de la policia nacional,
que es van negar a donar els seus números d’identificació
en front dos estudiants universitaris.

En el sí de la nostra ciutat, vam escoltar crits que deien:
– “Estat Policial!..estudiants universitaris segrestats per la policia nacional en mig del
carrer sant miquel, i no en farem res!?”;
mentre se’ls enduien cap als calabossos del carrer Ruiz de Alda.

Allà van passar-hi set hores, foren
interrogats,
enmanillats,
amenaçats,
menyspreats,
escorcollats,
desposeïts del seu equipatge,
el qual va ser registrat,
i aïllats a cel·les diferents.

Van ser posats en llibertat a les nou del vespre.
Citats a l’endemà al jutjat d’Instrucció nº1.
Sota amenaça que en cas de no comparèixer sirien posats en “búsqueda y
captura”.

El judici es va aplaçar per la incomparescència dels agents denunciants de
la policia nacional, els volen jutjar per desobediència civil
i resistència a l’autoritat.

“Bajo un gobierno que encarcele alguna persona de manera injusta, el lugar verdadero para un hombre justo es igualmente la cárcel”.
David Thoreau (La Desobediencia civil)

Anuncis

3 pensaments sobre “Nou episodi repressiu a Ciutat

  1. En altres temps no m’ho hagués cregut del tot. Hagués pensat que alguna cosa degueren fer per ser detinguts.

    Però en els darrers anys en el meu cercle social han succeït casos semblants, i perquè hi confio estic convençut de que no menteixen.

    Desconec si la policia ha de complir uns objectius i per això detenen gent sense motiu o directament el s’inventen. Qui sembra vent recull tempestes.

  2. És una llàstima que els que “ens han de proporcionar seguretat” actuin d’eixa forma. Més que llàstima, insultant!! I estan fora l’abast de cap control… on anirem a parar?

    tenen tan poca feina???

  3. GLOSA PER SANT ANTONI DE CAMI A SA POBLA.

    PER ALLÒ DE QUE LA CASA ESTAVA A UN 100M.
    JO AFEGIRIA COMPANYS A LA LLUITA ANTISISTEMA
    (a la lluita antistema)

    IDÒ DEIA UN JOVE OVIDI
    QUE SI HI HA CASES D’ALGÚ?
    (que si hi ha cases d’algú?)

    RUC, RUC, RUCU-RUCÚ, RUC, RUC…

    JA LI TOCA
    JA LI TOCA…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s