[Opinió] L’acampada de la plaça d’Islàndia

Hola. Us passam un article tret de Vilaweb que expressa una opinió interessant sobre les mobilitzacions del 15-M:

L’acampada de la plaça d’Islàndia

L’estàtua de Jaume I a la plaça d’Espanya de Palma ara duu una bandera d’Islàndia. A sota s’hi aplega una massa que fluctua entre els centenars de persones i les més de dues mil. És l’#acampadapalma, que van començar una quarantena de joves i no ha parat de créixer. Una protesta pacífica que desperta simpaties a gairebé tothom. Ni tan sols el candidat del PP a la presidència, José Ramón Bauzá, s’ha atrevit a criticar-la públicament. Divendres va dir que això ‘passa per alguna cosa’, encara que no va explicar quina era aquesta ‘cosa’. Altres partits van més enllà i fins i tot intenten aprofitar-la per captar vots.

Tot i això, l’acampada viu d’esquena als partits polítics. O ho intenta. Però tampoc no sap què vol. Ho discuteix cada vespre, en una assemblea que oscil·la de la teràpia de grup al debat polític, passant per les qüestions d’organització i convivència. Entre anècdotes personals i les queixes més variades sobre els polítics, el sistema i la societat actual, sonen cançons revolucionàries esgarrapades en guitarres més acostumades als clàssics del pop. Per tota la plaça, que per Twitter ja han rebatejat com a plaça d’Islàndia, plana una incògnita: què passarà l’endemà de les eleccions? Sense un què i un com, sense acord sobre allò que es vol i la manera com es pretén aconseguir, allò més probable és que no passi res.
La bandera d’Islàndia recorda les protestes d’una illa molt llunyana a la de Mallorca contra un sistema econòmic fallit i la corrupció política. Justament dos problemes que els mallorquins coneixen de primera mà. A l’acampada alguns reclamen mesures contra els il·lusionistes de les finances responsables de la crisi actual i contra els polítics que els ho han permès. Altres només parlen de canviar el sistema electoral, de fer llistes obertes, de refer el Senat. Alguns més diuen que cal expropiar els pisos buits. I també hi són els que hi passen l’estona i els que tot just intueixen que les coses no van com haurien d’anar. Però no hi ha un objectiu comú concret ni cap camí per arribar-hi. I costarà de trobar-ho.
A no ser que a Madrid decideixin alguna cosa, és clar. Perquè l’#acampadapalma s’emmiralla en l’#acampadasol. Sí, també mira a Barcelona i València, però mana Madrid. Fins al punt que hi ha decisions que es prenen en funció d’allò que diuen a la plaça del Sol. També s’ha de dir que la presència del català hi és gairebé testimonial. Minoritària, per no dir marginal; tant en les intervencions a les assemblees com als cartells, les pancartes i fins i tot al bloc de la protesta.
Amb tot, l’acampada ha aconseguit il·lusionar molta gent de tota mena que s’hi acosta encuriosida a qualsevol hora del dia per xafardejar, escoltar i compartir idees. Molts dels joves i no tant joves que hi prenen part és la primera vegada que es mobilitzen per alguna cosa. Potser no saben perquè estan junts, però tots tenen clar que hi ha coses que no funcionen. Que si el sistema, en lloc de polític i econòmic fos informàtic, caldria passar-hi un antivirus. O instal·lar-ne un de nou. Saben que no és cap crim voler canviar les coses. I només per això tot plegat pot ser l’espurna d’un principi. Només per això ja val la pena.

Enric Borràs Abelló, periodista.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s