[Opinió] Avançar amb seny i coherència

Interessant article sobre l’ensenyament, publicar a DBalears 08/06/11 i signat per Cati Ginard.

Són les nou del matí. El so del timbre d’entrada avisa als escolars que és hora d’entrar a l’aula. Alguns infants s’apressen i amb rapidesa acudeixen, amb la resta dels seus companys, a posar-se a la filera. N’hi ha que tenen un somriure dibuixat al rostre. D’altres, pel contrari, tenen un posat ben seriós, careta de son inconclosa o d’enuig, potser perquè han tengut alguna topada amb germans, el pare o la mare abans de sortir de casa.

Cada dia, durant el curs escolar, aquesta escena es repeteix arreu dels centres educatius de ciutats i pobles. Són situacions ben humanes i quotidianes, protagonitzades nins i nines  d’educació infantil, de primària i fins i tot de secundària. Suposa un punt de partida important a considerar per part dels mestres i professorat que dia rere dia desenvolupa, amb ells, la seva tasca docent. L’estat anímic, la predisposició o no, la motivació, les ganes de conèixer, d’aprendre, de saber, d’avançar, de superar obstacles fins a abastar els objectius marcats… en definitiva, “l’escenari personal”, que pot variar constantment en funció de l’entorn a casa, amb la família, amb els amics… constitueixen la peça clau que determinarà com anirà el dia a l’escola i que s’haurà viscut al final de la jornada escolar. Factors humans que afecten éssers humans que conviuen a les aules durant la majoria d’hores del dia al llarg del període escolar esdevenen cabdals per poder valorar acuradament el progrés dels infants i joves a l’escola.

Aprendre no és una acció banal, ni simple, ni senzilla. Suposa un complex procés de descoberta contínua, d’interès per créixer en totes les dimensions de la persona, no únicament a nivell cognitiu. Conseqüentment no es pot trivialitzar ni donar per fet que el fracàs escolar es pot combatre o evitar amb un increment d’hores lectives a les àrees instrumentals. Les sessions diàries i setmanals a l’escola, dotades de contingut curricular (l’oficial i també el denominat currículum ocult) són adients per a l’edat dels alumnes, que en ocasions s’han d’enfrontar a tasques escolars de treball i/o estudi a casa. I no parlem de reforç escolar amb un professor particular a la tarda (l’escola però a una altra localització). L’aprenentatge significatiu ha demostrat que una altra realitat escolar és possible, plantejant una transformació en la forma d’ensenyar, d’aprendre, de gestionar allò que s’estudia, s’analitza i s’aprèn. Es tracta d’una metodologia que fa palès que la transformació de la forma d’ensenyar i d’aprendre ha de disseccionar mil·limètricament cada contingut, cada concepte, cada competència per tal de millorar i optimitzar l’avanç escolar, l’anhelat èxit en l’adquisició de nous coneixements, d’innovadores estratègies per investigar, per capacitar-se i fins i tot autocapacitar-se per vertebrar un seguici d’idees, aprenentatges i sabers.

Si malentenem l’escola, la infància, la joventut i focalitzam la intervenció en evitació del fracàs escolar tan sols en obligar els alumnes i el professorat a romandre, cada dia, més temps a l’escola, és molt probable que el fracàs estigui garantit. Fracàs de concepció, de plantejament, però sobretot, aconseguirem en la comunitat educativa l’efecte diametralment oposat.

La demagògia no hauria de tenir cabuda en el món educatiu. La “matèria” humana que els mestres tenen entre mans és, precisament per aquesta condició, sensiblement fràgil, molt vulnerable i alhora està provista d’un potencial inimaginable.

Cal, és obvi, un seriós plantejament educatiu i no només escolar. Seria una llàstima equivocar el camí i avançar en direcció errònia. Haver de recular suposaria, evidentment, una pèrdua de temps, d’esforços i de recursos irrecuperable.

La professió docent té un paper fonamental en aquesta història, en la història que s’escriu constantment a les aules i en qualsevol espai educatiu. Els dirigents polítics haurien de mostrar bon seny i sol·licitar l’assessorament d’aquells qui, en veritat, són autèntics coneixedors de la realitat de l’educació a la nostra terra. Seria començar a caminar decididament cap a un horitzó ple d’esperança, de sentit ple i amb aspiracions de vèncer les dificultats que, ben segurament, aniran apareixent.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s