Guia pràctica: com actuar en cas d’identificació o detenció

Hem elaborat una breu guia pràctica per conèixer els nostres drets i alguns consells útils davant d’una identificació o detenció per part de la policia. La podeu llegir aquí i també la podeu baixar aquí en PDF.

Identificacions, detencions, processos judicials oberts, presó… són situacions en les quals de vegades ens trobem o ens podem trobar. Representa una de les cares de la repressió i la criminalització que sofreixen les lluites socials per parar el seu creixement i contrarestar la legitimitat que han anat adquirint els seus plantejaments per diferents sectors de la societat. Conèixer els nostres drets, com funcionen aquests processos i què podem fer ens permetrà estar més preparats i, per tant, afrontar millor aquestes situacions.

La repressió no és simplement una conducta individual immoral per part d’un policia o un militar. La repressió és una estratègia política de control social de la dissidència. És un mecanisme que s’ha utilitzat històricament i que s’ha anat perfeccionant, adaptant-se a cada context i a les noves circumstàncies.

La repressió política té objectius molt clars:

  • Transformar la població. Més enllà de coartar l’activisme polític, la repressió té l’objectiu de construir un clima social que vegi amb mals ulls la dissidència política. Aquesta criminalització subtil de l’activisme acaba fent que la pròpia població faci la feina de la policia: vigilar, desaprovar, castigar… La por esdevé, així, un dels millors mecanismes de control social i polític. Per això sempre s’acusa els activistes de “violents” i això es referma mitjançant fortes campanyes mediàtiques que indueixen a la població a pensar que “si els detenen, alguna cosa hauran fet” i implantar un clima de passivitat alhora que legitimen l’actuació violenta de la policia.

  • Trencar el teixit col·lectiu i solidari. Sempre que es generen processos d’organització de la gent per a fer front a les seves necessitats personals i col·lectives es crea un teixit social solidari. La repressió política va encaminada a trencar les conviccions personals i col·lectives, rompre aquests vincles solidaris i individualitzar les persones.

La identificació

La policia pot identificar-te sempre que sigui per la prevenció o investigació d’un fet delictiu. Mai per rutina, per controlar o atemorir una certa gent. La petició ha de ser personalitzada (a la persona sospitosa) però no a un grup. En tot cas, cal exigir el motiu de la identificació i els números de placa dels agents implicats (segons la llei vigent estan obligats a donar-los).

Al mateix temps, també poden examinar superficialment el teu vehicle i pertinences personals, per tal d’assegurar-se que no hi portem objectes perillosos o substàncies prohibides. Si et neguessis a identificar-te o t’hi resistissis, poden acusar-te de desobediència a l’autoritat. En el cas de no poder-te identificar al carrer, et poden portar a comissaria (que ha de ser la més propera) per fer els corresponents tràmits. En tant que no et trobes detingut/da, no t’han de fer cap fitxa ni fotografies, ni fer-te signar cap paper, ni molt menys registres corporals ni flexions. En cap cas et poden tancar en cap cel·la, ni tampoc interrogar-te. El temps emprat ha de ser l’estrictament necessari, però no està establert.

Durant la identificació, la comunicació amb altres persones o fins i tot l’ús del mòbil seran factibles en funció de la tensió de l’ambient, l’actitud prepotent del policia en cap, però també de la nostra picardia. En principi no et serà permesa, i menys si demanes permís, però fer una trucada dissimuladament per fer saber a algú la teva situació no està mai malament, sobretot si ets l’única persona aturada. Saber-te no-aïllat sempre és important i ajuda a tranquil·litzar-nos.

Recorda, no existeix la “retenció”, només la identificació o la detenció. Qualsevol irregularitat ha de ser denunciada, i per això cal recordar el major nombre de dades tant dels agents com dels seus vehicles, lloc, hora, procediments… i testimonis.

Pel que fa a la confiscació de material, hem de tenir present que només poden endur-se aquell material que pugui ser considerat delictiu o prohibit i, en cas d’aturar-nos penjant cartells, per exemple, només es poden endur UNA mostra de cada cartell, en tant que seran remeses com a proves d’un fet delictiu o falta. La policia redactarà la corresponent denúncia que, juntament amb el material intervingut, serà enviada al jutjat, on es decidirà si aquest constitueix delicte, serveix com a prova de delicte (obrint així la causa de delicte/falta). En cas contrari, tindrem dret a reclamar que se’ns torni tot allò confiscat.

Recorda:

  • No estàs obligat/da a portar el DNI. Ara bé, si no el portes a sobre poden portar-te a comissaria per comprovar la teva identitat. No té cap tipus de conseqüència legal.

  • Els vigilants de les empreses de seguretat no et poden demanar el DNI.

  • Segons el motiu de la identificació, pot arribar a considerar-se una retenció il·legal.

  • Recorda que quan t’identifiquen t’han d’explicar detalladament perquè ho fan, sota quines sospites i quin delicte creuen que has comès.

  • Si et porten a comissaria, han de fer constar per escrit els motius de la identificació en un llibre de registre.

  • No hi ha límit d’hores d’estada a comissaria, però segons la llei aquestes han de ser les mínimes imprescindibles. Recorda que mentre només sigui una retenció, i no pas una detenció, conserves tots els drets (excepte la llibertat de moviment), de manera que teòricament pots telefonar pel mòbil.

  • Davant d’aquestes situacions, molta calma, i demostra’ls que saps el que t’estan fent i el que no et poden fer. Recorda que juguen amb la intimidació, el desconeixement i la por.

La detenció

Perquè es produeixi una detenció ha d’haver-se interposat una denúncia (escrita o verbal). Poden detenir-te en diferents situacions:

  • Quan es cregui de manera raonable que la persona ha participat o comès un fet delictiu (no et poden detenir en el cas de faltes, tan sols identificar-te).

  • A aquelles persones contra les quals un jutjat o tribunal ha dictat una ordre de crida i cerca.

És molt probable que la policia abusi de la seva autoritat i força (ja sigui física o psíquicament). Sobretot en dos moments: durant la detenció i a comissaria. Si en algun moment et toquen, has d’aprofitar el dret a un reconeixement mèdic perquè quedi constància dels cops rebuts; el metge està obligat a fer un informe en el qual es detalli el teu estat físic. Aquesta part pot ser una futura prova que demostri maltractaments.

Recorda que en tot moment tens aquests drets:

  • No declarar si no es vol, no declarar contra un mateix i no confessar-te culpable o no contestar a alguna o a una de les preguntes.

  • Designar un advocat/da de confiança, donant el seu nom. La policia s’encarregarà de posar-se en contacte amb ell.

  • Comunicar a qui es vulgui sobre la teva situació. També ho farà la policia després que donis el número de telèfon en què vols que es comuniqui la teva detenció. Si ets menor d’edat, trucaran directament els familiars.

  • Tens dret a un reconeixement mèdic; en cas que rebis maltractaments, és important tenir un informe de lesions com a prova de la teva paraula. Aquest dret el tens durant tota la detenció. Quan et deixin en llibertat, és convenient tornar a passar per un centre de salut per tenir un altre punt de vista mèdic. Es donen casos de metges que actuen amb la policia. Els informes mèdics són bàsics per denunciar maltractaments davant d’un jutge.

  • Si ets estranger, tens dret a comunicar-ho al teu Consolat i a ser assistit per un intèrpret.

  • El temps màxim que pots estar detingut és de 72 hores.

  • Per contrarestar la detenció il·legat, pots interposar un Habeas Corpus. Una detenció és il·legal quan: a) L’autoritat no té competència per fer-la; b) No s’han respectat les formalitats que exigeix la llei; c) S’ha superat el límit temporal de la detenció; d) S’han vulnerat els drets fonamentals de la persona detinguda. L’Habeas Corpus el pot iniciar: la persona detinguda, els seus pares, fills, germans, cònjuge o persona amb vincle afectiu similar, el seu advocat, el Ministeri Fiscal i el Defensor del Poble.

Alguns consells pràctics durant el procés:

  • Si vols insistir en el fet que es reconeguin drets que no et són donats, has de tenir-ho molt clar perquè aquesta manera d’insistir podria afectar l’actitud dels policies. També has de saber que una vegada a comissaria et poden sotmetre a una roda de reconeixement, ja sigui per ser identificat pel denunciant (aquesta comprovació la poden realitzar més endavant) o per fer «bulto» a una roda de reconeixement que no tingui res a veure amb tu. En cas de sotmetre’t a una roda de reconeixement, és obligatòria la presència de l’advocat/da.

  • Com que no podràs rebre assessorament del advocat/da per anticipat, i tenint en compte l’estat d’ànim, és millor no declarar davant de la policia. A més, has de saber que qui escriu la declaració és un policia i qualsevol cosa podria ser utilitzada en la teva contra. No es tracta d’una transcripció exacta del que dius, sinó que és el policia qui escolta les teves paraules i les escriu en tercera persona, produint-se incorreccions de vegades intencionades. El llenguatge és poc clar i en un futur judici qualsevol ambigüitat o imprecisió pot ser utilitzada per l’acusació per perjudicar-te.

  • A l’hora de declarar hi ha d’haver present el teu advocat/da. Si no, et trobaries davant d’un interrogatori. Es tracta d’una pràctica il·legal però comuna a les comissaries. En cas de no poder-ho evitar, fes-ho constar en la teva declaració davant l’advocat/da i assegura’t que consti per escrit en la declaració.

  • No oblidis el rol: «poli bo-poli dolent».

  • Pots declarar en català.

  • Corregeix la declaració, si vols, afegint-hi precisions.

  • El teu advocat/da pot preguntar-te després dels policies i també aclarir les preguntes formulades per l’agent.

  • És important que llegeixis bé la declaració i signis al peu de la pàgina per evitar que hi puguin afegir alguna frase (no seria estrany). No signis res sense haver-ho llegit abans detalladament. No signis cap acta que et pugui culpar (pertinença d’objectes, documents,…). Si no estàs d’acord amb la transcripció de la declaració fes que la rectifiquin.

  • Mai no et declaris culpable, nega-ho tot encara que et sembli inversemblant. Tens dret a mentir. Si el procediment segueix endavant tindràs temps de preparar una bona declaració amb l’advocat/da.

  • Vés amb compte a tocar els objectes que et digui la policia, perquè es pot utilitzar en contra teva.

  • Si et maltracten fes-ho constar en la teva declaració: interrogatoris il·legals, tractaments vexatoris, no deixar-te anar al WC, no deixar-te dormir, beure i/o menjar, etc. Fixa’t que quedi per escrit abans de signar.

  • Si esculls advocat/da d’ofici, demana que s’identifiqui ensenyant-te la documentació.

  • Has de tenir en compte que només pots parlar amb el teu advocat o la teva advocada un cop has prestat declaració davant la policia (encara que t’hagis negat a declarar) i, per tant, no et pot aconsellar abans.

  • Si et pregunten per la teva ideologia o per la militància tens dret a no contestar emparant-te en la constitució.

  • No responguis cap pregunta que no faci referència a tu, o bé, contesta que no ho saps.

  • Si ets dona, només et pot escorcollar una policia.

  • Si estàs en crida i cerca, informa al més aviat possible l’advocat/da.

  • I recorda: No estàs sol/a, el temps corre a favor teu. Procura mantenir la calma.

Més informació:

Fonts:

Anuncis

6 pensaments sobre “Guia pràctica: com actuar en cas d’identificació o detenció

  1. putus perroflautas… no crec que us agradés una societat sense policia, les passariem canutes.

  2. Ningú no demana una societat sense policia. El que es demana és tenir una policia democràtica que respecti la llei i els drets bàsics i que es dediqui a perseguir els vertaders criminals i no pas a criminalitzar i fotre hòsties als que lluiten per un món més just. És demanar tant?

  3. Gràcies per l’article. Molt interessant!!!
    Si no vetllem pels nostres drets, dubto molt que la policia controladora ho faci…

    Ni confio en la policia, ni en els politics, ni en els banquers, ni en aquest sistema de falsa ‘democràcia’.

  4. En el Punt que diu
    “Mai no et declaris culpable, nega-ho tot encara que et sembli inversemblant. Tens dret a mentir. Si el procediment segueix endavant tindràs temps de preparar una bona declaració amb l’advocat/da.”,
    El “Mai no et declaris culpable” no és una doble negació, que equival a “declara’t sempre culpable”?

  5. Hola Kurukuu, jo pens que en català formal la negació és doble, per tant la frase “Mai no et declaris culpable” és correcta (en castellà no seria així)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s