London’s Burning

Sergi Masó (l’accent)

>>L’autor, resident a Anglaterra, ens fa una cronologia dels esdeveniments dels darrers dies, ens explica de primera mà com es viuen els aldarulls a Londres i fa una radiografia de les causes i les conseqüències del conflicte.

 

La successió dels esdeveniments

Dijous 4 d’agost
Mark Duggan de 29 anys , home negre i pare de quatre criatures, és assassinat per la policia en ser aturat durant un control policial a Londres. En un primer moment la policia informa que es tractà d’un tiroteig entre el mort i els agents però la pròpia investigació policial acaba desmentint aquest fet.

Dissabte 6 d’agost
Es convoca per part de la família i els amics una manifestació ciutadana per exigir una explicació dels fets que conclou davant la comissaria de Tottenham, barri de la víctima. Les exigències ciutadanes no troben resposta i  després d’hores de concentració comencen els aldarulls. S’incendien cotxes de policia, un autobús i negocis que escampen també les flames a habitatges. La policia no intervé davant els saquejos a petits negocis. Durant la matinada es produeixen també trencaments de vidres i saquejos en petits negocis a Wood Green, barri proper a Tottenham, en què la policia tampoc no hi intervé. La nit es salda amb 62 detinguts i 26 policies ferits.

Diumenge 7 d’agost
La nit del diumenge els aldarulls s’escampen per altres barris de Londres: Brixton i Enfield i Ponders End. La policia comença a intervenir davant els saquejos a Halford, una cadena de peces d’automòbil. Es detenen 153 persones més. De les 215 persones detingudes només 27 tenen càrrecs imputats.

Dilluns 8 d’agost
Els disturbis s’estenen per bona part de Londres i altres ciutats d’Anglaterra. Es cremen cotxes i es munten barricades als barris. La policia torna a intervenir davant els saquejos en produir-se a la cadena de supermercats Tesco, els magatzems Argos i una botiga de Sony. 6000 agents patrullen la ciutat de Londres.

Dimarts 9 d’agost
El matí de dimarts, 525 persones ja han estat detingudes des de l’inici dels disturbis, 100 d’elles a la ciutat de Birmingham. Blackberry anuncia que facilitarà a la policia la informació que se li sol·liciti. Es paralitza l’activitat comercial dels barris perifèrics de Londres durant la jornada. Es despleguen 16.000 efectius policials a Londres autoritzats a utilitzar bales de plàstic. Aquest armament estava tan sols autoritzat des del 1969 a Irlanda del Nord, on ha causat la mort de 17 persones.  Els disturbis a la capital es redueixen al mínim. No obstant, la revolta s’estén a la majoria de grans ciutats d’Anglaterra, destacant Salford, Manchester, Birmingham i Nottingham. En aquesta darrera ciutat els manifestants ataquen una comissària de policia. En total hi ha més de 1.100 detinguts.

 


Una crònica des de l’Est de Londres

Dimarts al migdia. Hem estat per Hackney i Tower Hamlets. Als carrers la gent passeja però la presència policial és intensa. La majoria dels comerços estan tancats, siguin petits negocis o sucursals de cadenes. Avui s’ha anunciat que es desplegaran 16.000 efectius policials a la ciutat de Londres, 10.000 més que a la nit anterior. A més, els telenotícies han començat ja a parlar avui d’una possible intervenció de l’exercit.

Les causes dels disturbis que s’estan escampant per Anglaterra no han estat, òbviament, alienes a lectures polítiques. Així, mentre la posició oficial s’ha limitat a titllar els disturbis com a producte de la delinqüència canviant-ne el perfil del subjecte al llarg dels dies -primer eren la comunitat negra per actualment passar a ser el jovent-, no han estat però poques les persones que han realitzat una anàlisi més social de la realitat.  Així, tot i que actualment la taxa d’atur al conjunt dels territoris dominats pel Regne Unit és d’un 7,8%, val a dir que aquesta ha patit un increment del 50% els darrers 3 anys. Tot i que aquestes dades quedin molt lluny de les existents als Països Catalans, cal tenir en compte que el govern format per la coalició dels liberal demòcrates i els conservadors està duent també a terme una política de retallades socials que afecta al ja per si reduït Estat del benestar britànic, caracteritzat per unes prestacions de caire bàsicament assistencial. És des d’aquest anàlisi que han aparegut les veus crítiques amb aquells que pretenen aïllar els fets del context en què s’estan produint.

De fet, ningú a Londres recorda uns disturbis com els que s’estan succeint aquests dies des de mitjans dels anys 80 del segle XX, quan les polítiques neoliberals impulsades des del govern de la també conservadora Margaret Tatcher i una taxa d’atur que arribà fins al 12% s’associaren a un sentiment de “no future” entre les classes més depauperades. Un sentiment que a la vista de les estadístiques i context actual té moltes facilitats per a revitalitzar-se de nou.
A aquestes reflexions cal afegir-hi la pèrdua constant de poder adquisitiu que porta donant-se des dels anys 70 per part de la classe treballadora. Els majors saquejos s’han donat en articles que no eren ni de pura subsistència ni de luxe, sinó en aquells que socialment es perceben com a necessaris per a sentir-se part de la societat: roba de marca, pantalles planes i telèfons mòbils d’última generació. És a dir, tot i que aquests saquejos no s’exerceixin des d’una perspectiva explícitament política si que, en canvi, manifesten quines són les expectatives d’aquests: poder accedir a uns béns dels que n’estan exclosos.

Els protagonistes dels disturbis

El perfil que s’ha atorgat als protagonistes dels disturbis des dels organismes oficials i des de la majoria dels mitjans de comunicació de masses ha estat la de saquejadors. Si bé en un primer moment es caracteritzà aquests saquejadors com a pertanyents a la comunitat negra, les detencions policials acabaren mostrant un perfil multiracial en els detinguts. A partir de llavors es traslladà el perfil a joves i adolescents. Ara bé, l’edat dels detinguts tampoc ha estat homogènia. A més, cal tenir en compte que tot i que s’han produït saquejos, la realitat dels esdeveniments ha estat força més polièdrica. Mentre que des dels mitjans de comunicació s’han limitat a retransmetre els saquejos als petits negocis que es produïen mentre la policia protegia les grans companyies i entitats bancàries, s’han produït també disturbis acompanyats alhora de reivindicacions contràries a les retallades del govern de Cameron. Per altra banda, convé també recordar el mateix origen dels disturbis, on la defensa de la comunitat negra del racisme institucional exercit per les forces de l’ordre tenia un paper central. El caràcter de les protestes està sent complex, tot i que la informació pública dels esdeveniments s’estigui fent des d’un preocupant reduccionisme.

Els disturbis i la islamofòbia

Des del dilluns a la nit els musulmans de l’est de Londres s’han organitzat per protegir la Mesquita. El temor a que s’aprofitessin els disturbis per atacar-la va propiciar que la comunitat musulmana, majoritàriament concentrada en el barri de Tower Hamlets, es decidís a custodiar-la. No és un acte gratuït. El proper 3 de setembre, la English Defence League, una organització xenòfoba que rebé la majoria de correus electrònics d’Anglaterra que envià el terrorista noruec, pretén irrompre als carrers del districte mitjançant una manifestació. Tot i que diverses organitzacions de la societat civil estan tractant d’impedir aquest esdeveniment contra la tolerància encara no s’ha donat una oposició des dels organismes públics.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s