[Opinió] La indústria armamentista no coneix la crisi

Hola companys i companyes, us passam el següent article d’opinió:

La indústria armamenta no coneix la crisi.

L’informe anual de 2010 sobre el comerç mundial d’armes del StockholmInternationalPeaceResearchInstitute revela que en aquest període la despesa mundial en armament va augmentar un1’3%.


La
situació de crisi econòmica global fa difícil trobar arguments que justifiquin que la despesa en armament no només no es redueixi dràsticament, sinó que en moments de contínues retallades socials, es vegi augmentada. La lògica que avala aquest fet la trobam en els interessos oligàrquics creats al voltant d’aquesta indústria i el paper que juguen els exèrcits en el sistema capitalista.


Repassant les dades de l’informe, veim com
EEUU, amb un 5% de la població mundial, acapara el 43% de la despesa en armament. El segon país de la llista és Xina amb un 7.3%, tot i tenir el 20% de la població mundial. També encapçalen els EEUU la llista d’exportadors d’armament amb un 30% , i set de les deu principals companyies armamentístiques són nord-americanes. En un país sense una cobertura sanitària pública, amb 48 milions de pobres, 30 milions de consumidors de drogues i dos milions de reclusos, no hi ha millors activitats en què orientar aquests recursos i forces productives?

El sobredimensionat aparell armamentista dels EEUU té el seu origen en la Segona Guerra Mundial i sobretot la Guerra Freda, quan juntament amb el sector petrolier, va ser un factor determinant de la reproducció del capitalisme nord-americà. Un extens teixit industrial, financer i tecnològic es va fonamentar en la producció d’armament destinat a la carrera armamenta contra el Pacte de Varsòvia i a garantir el paper hegemònic dels EEUU enfront dels estats perifèrics del món capitalista.


Amb el triomf de la
contrarevolució a l’URSS i la desaparició del Bloc de l’Est va desaparèixer l’amenaça, moltes vegades exagerada, que justificava mantenir aquest complexe armamentista. Va arribar així el moment de cercar enemics, la Primera Guerra del Golf, la intervenció a Yugoslavia i més tard amb l’11-S, va començar “la lluita contra el terrorisme”, una farsa per intentar justificar l’espoli de gas i petroli a l’Afganistan i Irak a l’hora que es donava sortida a la maquinària militar.


EEUU resulta el cas més clar de fins quin punt els interessos creats entorn a aquesta indústria són determinants en la política internacional i de com els estats hi destinen recursos deixant de banda problemes prioritaris.

Vint anys després d’acabar la Guerra Freda, aquell enfrontament que suposadament ens mantenia en perill constant, veim com el consum mundial d’armes ha crescut més d’un 50% i com la gran superpotència mundial no té cap oponent a l’hora d’iniciar guerres i estimular conflictes que serveixin als interessos de la seva oligarquia.

Convendria que hi refexionessin tots aquells que es diuen d’esquerres i que es van mostrar tan entusiastes amb la fi del Bloc de l’Est.

Alfons Sastre

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s