Níger i Guinea: estiu (i històries) paral·leles.

per Jordi Sant Gisbert
Níger i Guinea representen els extrems geogràfics de l’Àfrica Occidental. Malgrat compartir un passat colonial francòfon i una majoria de població musulmana, sembla que la seva història pot tenir tan símils, per posar algun exemple, com la d’Itàlia i Dinamarca. Níger és un clar exponent de l’Àfrica saheliana, històricament més dedicada al comerç transsaharià que a una magra agricultura castigada per les dures condicions climàtiques, mentre que Guinea representa l’Àfrica tropical que combina zones càlides estepàries amb selves i zones de cultius com el cotó. Si la història de Níger va lligada a la del poderós imperi hausa i els seus posteriors sultanats, el que avui en dia és Guinea formà part del l’Imperi de Mali i posteriorment el de Songhai fins a enfrontar-se al comerç d’esclaus que precedí el colonialisme europeu.Tanmateix, en els últims anys, i sobretot en els últims mesos, la història d’aquests dos països sembla que ha convergit en processos paral·lels. Després d’un període de transició, havien acabat amb règims dictatorials que arrossegaven de manera gairebé endèmica des de la proclamació de la seva independència. A més a més, tots dos països sortien d?aquest procés amb eleccions transparents àmpliament reconegudes i amb victòries d?opositors històrics que durant dècades s’havien mantingut incorruptibles i coherents amb el seu discurs.

Al Níger, la victòria de Mahamadou Issoufou l?abril passat significava la fi de la deriva dictatorial que havien sofert tots els governs nigerins i d’un seguit d’interregnes militars que, a excepció del darrer que tutelà el procés electoral, havien segrestat nombroses vegades el poder. El nou president dimití com a màxim responsable del seu partit (socialdemòcrata) com un gest d?humilitat a la vegada que posà entre les seves prioritats polítiques la fi de la fam a les zones més deprimides i una millor redistribució dels beneficis procedents de l?urani, actualment la principal riquesa del país. Un procés semblant va viure Guinea, on el desembre passat arribà a la presidència Alpha Condé, deixant així enrere dècades d?autoritarisme sota els règims de Sekou Touré i Lassana Conté i de la incertesa que significaren els dos últims anys de govern militar.

Doncs bé, ambdós presidents han sofert intents de cop d?estat a finals de juliol. I la radiografia dels fets resulta curiosament semblant. Tant al Níger com a Guinea, els colpistes han estat militars que, segons diverses fonts, es relacionarien directament amb la cúpula militar que ocupava el poder abans de les eleccions. Aquests fets demostren que les reformes empreses pels dos presidents no han estat ben vistes des de certs sectors de la societat. De moment es desconeixen els motius centrals de les accions insurgents, ja que encara s?han de jutjar els militars colpistes. Tanmateix d’aquests episodis en podem concloure que els passos per que es consolidi la democràcia en aquests països no serà fàcil. Potser encara sobren càrrecs militars acostumats a ser els poders fàctics dins la societat i a mostrar les seves desavinences manu militari; potser les reformes empreses pels presidents amenacen a monopolis empresarials afroeuropeus més acostumats a moure’s en ambients d’autoritarisme i opacitat que no pas de transparència i justícia; o potser, simplement, haurem d?esperar, impassibles, a que un altra acció militar faci de la democràcia l?excepció i no pas la norma.

Centre d’Estudis Africans. Butlletí nº 3

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s