Nova pàgina web de contrainfo

Featured

http://contrainfo.cat

El nostre projecte va començar fa quasi un any. Durant aquests mesos hem tengut temps per anar valorant els punts forts i febles del projecte i escoltar els suggeriments de les persones que hi col·laboren o el segueixen habitualment. Per això hem decidit fer unes quantes modificacions a la nostra pàgina per tal de fer-la més flexible i coherent amb el projecte.

A continuació resumim breument les principals novetats que hi podreu trobar:

>>> Nova adreça. A partir d’ara estam a http://contrainfo.cat

>>> Nou disseny. Més modern i amb una plantilla més elegant i amb major funcionalitat. Es conserven els principals colors de l’antiga pàgina (negre i vermell) però a partir d’ara el text es podrà llegir de
manera més còmoda sobre un fons blanc.

>>> Programari lliure. El web està construït mitjançant programari lliure.

>>> 100% en català. L’antiga pàgina no comptava amb la possibilitat de personalitzar-ne tots els continguts, de manera que hi apareixien termes en anglès. Ara això ja no passa i la totalitat del web és en català.

>>> Nova estructura. Després de valorar-ho hem decidit diferenciar de manera clara el que són notícies o articles i el que són convocatòries. A la pàgina principal hi apareixeran solament les notícies i articles, mentre que les convocatòries es podran veure a la columna de la dreta o bé a la secció “convocatòries”, accessible des del menú principal (color vermell). A partir d’ara, doncs, i per norma general, les convocatòries no sortiran com a notícia (com passava abans). Existeix l’opció de subscriure’s a les notícies i, així, rebre’n una notificació al correu personal. Cada diumenge s’enviarà a les persones subscrites una agenda de convocatòries dels propers 7 dies.

>>> Afegir una convocatòria. A partir d’ara qualsevol persona podrà afegir de manera anònima una activitat a l’agenda de convocatòries (respectant els criteris de publicació). D’aquesta manera l’agenda d’activitats s’anirà construint de manera més descentralitzada i participativa.

>>> Vídeo destacat. Al peu de la pàgina s’hi pot trobar el vídeo destacat, que anirà canviant en funció de l’actualitat.

Assemblea de Moviments Socials de Mallorca

El proper dimecres 5 d’octubre a les 19 h se celebra la propera trobada de l’Assemblea de Moviments Socials de Mallorca.Es durà a terme al Casal Solidari (carrer de Ramon Berenguer III, 20 baixos – 07003 Palma), amb aquest tema a tractar:

TRES OBJECTIUS

1. Quin objectiu ens posam a llarg termini que podem treballar conjuntament?

2. Quin objectiu ens posam a mig termini que podem treballar conjuntament?

3. Quin objectiu ens posam a curt termini que podem treballar conjuntament?

* Cal determinar el per què o conveniència de cada objectiu. * Cal respondre a la necessitat actual de Mallorca, de l’Estat Espanyol i del Món.. * S’ha de preveure amb quins mitjans, persones i complements es pot disposar. * S’ha d’establir interconnexió o xarxa, a nivell local, insular, estatal i internacional.

Ja n’hi ha prou! Cap a la vaga d’estudiants el 6 d’octubre

Aquest divendres 30 de setembre s’ha convocat una assemblea de vaga a l’entrada de l’edifici Ramon Llull de la UIB (a les 14 h). L’objectiu és preparar una jornada de vaga estudiantil el pròxim 6 d’octubre davant l’ncrement del preu de la matrícula, les notes de tall abusives, les beques irrisòries, un futur laboral incert, la reducció del personal, les retallades… JA N’HI HA PROU! Amb el nostre futur no s’hi juga.

[Opinió] El peatge foradell de la Vall o el més beneit fa rellotges

Això era i no era, per tu un almud i per a mi una barcella. Una roqueta mediterrània rodejada de la mar, era governada per uns polítics que es feien dir Partit Poc-té-fot.

Practicaven la dita Spañistan-forestera “El cortijo es mio y todo lo que hay dentro tambien”; necessitaven treure el màxim rèdit, per seguir a la poltrona el màxim temps possible.

Així que filaren i filaren…

Farien una gran obra faraònica que deixarien per a la posteritat.

El cap del Partit Poc-té-fot tenia un soci Trepa IV (nombre romà que significa quart), a qui li encomanà la gran obra.

I com el President del Govern de la roqueta Gabridell Canyadura i el partit, necessitaven calerets fresc, van lliurar la construcció ( a dit) al Trepa IV. Fer un gran foradell ( a més d’econòmic) anomenat “Túnel” a la Serra de Tramuntana, quan encara no era Patrimoni de la Humanitat., que unís la Vall amb Ciutat.

El Trepa IV, sembla que untà amb devers – diuen les cròniques judicials de l’època del succés- cinquanta milions de pessetes d’aquell temps, malgrat altres veus diuen que superaven els cent; i servirien per finançar les campanyes electorals de 1988 i 1989 del Partit Poc-Té-Fot.

Però ai-las, a principi dels anys 90, molts doblers s’havien esfumat anant a parar a no se sap on i s’aturà l’obra.

Dins l’entramat hi havia l’empresa Brokerburro que quan feu suspensió de pagament, s’hi descobrí una partida de doblers negres del President Gabridell Caya nadura. El gerent Bergant després de fer una escapada de pel·lícula i esser detingut i el soci Touso, pararen a presó i foren els únics. I a conseqüència del cas Brokerburro s’obriria el Cas (judicial) del Túnel.

Jeromito Sainza i el secretari general de Partit Poc-té-fot Josemari Berastointa i la Bella Salomé que feia de caixera en el cobraments de les comissions, acabaren imputats i també el President del Partit Poc-Té-Fot Gabridell Canyadura, de suborn i prevaricació. Declarats no culpables per prescripció del delicte: Casualitat de la vida!

I ai-làs com s’acostaven les eleccions i el gran cap del Partit a los madriles, Ansarov, no volia a ningú corrupte a les seves files, va treure (figuradament la guillotina) i talla el cap al president de la colònia Gabridell Canyadura.

Aparegueren les germanes Koplogueres, que pels madriles, capital d’Spañistan, s’ensumaren tallada rodona i la seva empresa Foment de Constrenyides i Contractades, amb el consentiment i vist i plau de la plana major del Partit Poc-Té-Fot, es feu seva l’empresa que gestionava el foradell-Túnel de 3 kilòmetres, el qual arribaria a tenir el peatge més car de tot Spañistan i tindria la categoria d’esser el més perillós i insegur d’Europian-Continent .

Les germanes Koplogueres pagaren prop de divuit milions d’euros, per la concessió de l’explotació d’una obra pública que n’havia costat més de cinquanta feta amb doblers públics i els ciutadans de la roqueta, quan hi passessin haurien d’apoquinar. Negoci tan rodó, que farà un any, se’ls hi perllongà la concessió fins l’any 2022. El poble de la roqueta deu haver pagat unes tres vegades el cost del túnel. Primer la construcció i després el pagament a les germanes Koplogueres, quan hi passen.

I al poble?: Que le den!

S’acordà que el poble de la Vall rebria una subvenció pagada pel Govern en el poder, als empadronats en ella. En poques paraules, pagaven peatge i cada mes se’ls hi retornava; però els altres ciutadans, inclusiu els d’un poble on s’hi havia fet part del foradell a pagar sense retorn.

I arriba la crisi i les arques del reialme, que entre els del Partit Poc-Té-Fot i el partit Unió Mansurrina, havien deixat eixutes; es deixà de pagar la subvenció: PROP D’UN MILIÓ D’EUROS DEVIEN ALS CIUTADANS I CIUTADANES DE LA VALL.

Uns ciutadans aguerrits del col·lectiu “Alba-Fina” penjaren una pancarta reclamant el deute i tots els mitjans de comunicació es feren reso del que el poble de la Vall volia, però no ho expressava. Es convertiren en la veu de la Vall.

No tan sols això, les accions continuaren reclamant un deute de justícia.

Alba-Fina s’ensumava l’estratègia que abans de les eleccions del 20 N i com el Partit Poc-té-Fot vol governar Spañistan., per endolcir el vot, segurament retornarien la subvenció, i també ho denuncià públicament.

I si guanyen? Què Déu ens agafi confessats!

I conte contat, en aquest cas, conte no acabat.

Josep Bonnín

PD. En aquest cas, qualsevol coincidència amb la realitat no és pura coincidència.

[Crònica] Clam en contra de la retallada sanitària

Nombroses persones s’han manifestat avui pels carrers de Ciutat per protestar contra la retallada en matèria de sanitat. La marxa, que s’havia convocat de manera simultània a moltes altres ciutats de l’Estat, ha començat a les 19 h. a S’Hort del Rei. La manifestació ha avançat pel Passeig del Born, la Rambla, el carrer dels Oms i ha finalitzat a la Plaça d’Espanya, on s’ha llegit un manifest. L’ambient festiu ha regnat durant tota la marxa, ben acompanyada pels Tambors per la Pau i una actuació reivindicativa que encapçalava el recorregut.

Fotografies de la manifestació:

De la plaça no marxem! La desobediència civil com a eina de transformació

Article escrit per Bea i publicat al periòdic Cultura Obrera:

Més enllà de les demandes del moviment massiu del 15-M, de l’espontaneïtat o de la consciència política que dugueren a uns i a altres a ocupar les places; de si es tracta d’un moviment reformista, revolucionari o, simplement, divers, la unió i la desobediència civil s’han mostrat com eines de resistència efectiva davant d’aquells que, sota l’empar de l’Estat democràtic de dret, s’adjudiquen el monopoli de la representació política de les persones i el monopoli de la violència.

Desobediència civil o resistència?

Actualment les fronteres entre un i altre concepte solen ser diluïdes com bé he reflectit més amunt (desobediència civil com a eina de resistència) ja que ambdues són formes polítiques no institucionalitzades de defensa dels drets individuals i col·lectius. Però a nivell filosòfic i jurídic tenen bases i conseqüències diferents. Aquí volem aportar uns apunts breus per a la reflexió i, molt especialment, perquè es tingui en compte que, arribat el cas, no és el mateix plantejar la defensa d’un acte de desobediència civil que de resistència davant d’una acusació penal.

L’any 1849 fou publicada l’obra de H. D. Thoreau titulada Desobediència Civil. El seu treball fou posteriorment recollit per altres autors que defensaren aquesta opció com Tolstoi o el mateix Einstein fins a arribar a Gandhi i Martin Luther King. En termes generals i amb l’excepció de Gandhi, aquests autors no varen teoritzar sobre aquest concepte i justificaven la desobediència civil des d’un punt de vista moral (individual) davant diferents injustícies d’Estat que els va tocar viure. Gandhi farà un salt qualitatiu en considerar la desobediència civil un dret intrínsec de tot ciutadà i no només una postura moralment justificable.

És precisament aquesta concepció de la desobediència com a dret civil la que, arrel de les mobilitzacions pacifistes, ecologistes i feministes que desclogueren a Europa als anys 70, tindrà un major desenvolupament teòric. A l’Estat espanyol el moviment antimilitarista que desembocà en el moviment d’objecció de consciència (opció ètico-moral-individual) i després en la insubmissió al servei militar i a la PSS (opció ètico-política-col·lectiva) fou el revulsiu per a la generació d’una abundant literatura que, inicialment, es centrà en la seva definició filosòfico-jurídica. Sobre el paper, l’objecció de consciència va ser definida com una desobediència al Dret sense intencionalitat política, mentre que la insubmissió, expressió de desobediència civil, és entesa com a desobediència al Dret per motius i amb objectius polítics.

La consideració de la desobediència com a dret civil parteix del requisit de què aquesta es dóna en sistemes democràtics consolidats, de manera que tot Estat que vulgui créixer democràticament ha de contemplar aquesta postura no com un acte de rebel·lia contra ell sinó com una eina per al seu sanejament. És per aquest motiu que jurídicament es defineix com un moviment que guarda lleialtat constitucional tot i que demanda la seva millora i, per tant, legitima el sistema democràtic, quedant fora de lloc el recurs a la violència.

Si recollim algunes de les demandes consensuades a les places aquests dies com la motivació política que ha portat a trencar la legalitat vigent, podríem afirmar que s’ha actuat sota el paraigües de la desobediència civil.

En contraposició, la resistència a l’opressió (entesa aquesta com a mal govern des de que aquesta forma de lluita es consolidà en temps feudals), no sol ser recollit a les constitucions dels països ja que el fet de fer-ho suposaria reconèixer un dret que es situa fora del sistema i el posa en perill. Això explica que la resistència estigui tipificada com un acte de rebel·lia sense cabuda en una democràcia. Fins i tot la literatura més “progressista” justifica la necessitat de diferenciar desobediència de resistència: els desobedients ataquen la norma per corregir-la, però no tot aquell que ataca la llei pot ser considerat un desobedient.

Vol dir llavors que si les demandes consensuades haguessin estat una societat sense Estat, la substitució de la democràcia representativa per una democràcia directa i la desaparició del sistema econòmic capitalista haguéssim estat repressaliades com a rebels o malfactors?

Al marge de les definicions

Sigui com sigui, la semàntica no ens atura i un nou context està donant pas a noves possibilitats de lluita. Al marge de les reivindicacions que els mitjans de comunicació hagin transmès, el més important és el cuinat de propostes que surten cada dia de la geografia i el repte d’un aprenentatge que consolidi la unitat popular. Ara com ara el que realment importa és créixer, consolidar, experimentar, aprendre, escoltar, proposar… I potenciar la desobediència com l’eina més potent per armar consciències i lluitar amb la paraula i amb els fets. Potser així algun dia els i les desobedients serem rebels.

Bibliografia a la xarxa:

Thoureau, H. D. (1849): Desobediencia Civil.

Fernández-Buey, F. (2005): Desobediencia Civil. Ediciones Bajo Cero.

Projecció del documental “The Cove”, avui a Sa Foneta

Avui divendres 16 de setembre al CSOA Sa Foneta, a partir de les 21h, es projecta el documental: The Cove, sobre la matança anual de dofins al Japó.