Comunicat de “Mallorca Lliure de Transgènics”

El passat dia 21 de setembre de 2011, el Conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori
aparegué fent les següents declaracions als mitjans de comunicació:
“el conseller al·lega seguretat jurídica als pagesos que cultiven transgènics, assegura que
es guarden les distàncies de seguretat entre cultius i que es tracta d’una qüestió científica
no ideològica”; “Donam una naturalitat total en quant a que tot lo que està permès dins la
comunitat europea i dins les Balears pues que se pugui fer, que els pagesos de ses
Balears tenguin ses mateixes oportunitats que té qualsevol altre d’Europa”
Considerant,
– Que no hi ha una directiva europea (perquè es va deixar en mans dels estats
membres) ni tampoc normativa estatal (perquè no s’ha aprovat cap decret o llei
sobre coexistència) ; ni tampoc cap normativa autonòmica.
– Que des de les administracions competents tant sols s’han fet recomanacions: de
la Comissió europea , de 23 de juliol de 2003, amb la finalitat de garantir la
coexistència dels cultius modificats genèticament amb l’agricultura convencional i
ecològica [notificada amb el número C(2003) 2624]. Aquesta recomanació no
estableix una distància de separació i recomana que siguin els estats membres que
ho regulin.
– Que els estudis científics sobre el tema no donen un resultat clar, depèn de l’autor i
el % de “tolerància” que permeten, els resultats són totalment diferents. Allò normal
és anar al voltant dels 200 metres però per exemple, els estudis fets a Catalunya
per l’IRTA parlen de 25 metres; i enguany un experiment científic sobre
contaminació genètica en blat de les índies a Uruguai ha comprovat contaminació a
una distància de 330 metres; i hi ha literatura científica que parla de fins a 10 km
d’aïllament entre cultius transgènics i altres.
– Que la única normativa que tenim a l’estat sobre distàncies de seguretat entre
cultius de blat d’índies genèticament modificat i cultiu de blat d’índies no transgènic
per producció de llavors de blat d’índies parlen de 220 metres (consultar el BOE
http://www.boe.es/boe/dias/2010/12/30/pdfs/BOE-A-2010-20061.pdf). Aquest seria
el cas de les varietats locals si es volgués mantenir la puresa de la llavor i evitar la
seva pèrdua irreversible.
– Que el cultiu de blat d’índies MON810 de la multinacional MONSANTO, que és
l’únic autoritzat a Espanya, està prohibit a França, Alemanya, Àustria, Polònia,
Itàlia, Luxemburg, Hongria, Bulgària i Grècia pel seu impacte ambiental, per la
impossibilitat d’evitar la contaminació genètica a altres cultius convencionals o
ecològics i per la incertesa dels seus efectes en la salut humana a llarg termini.
– Que dels camps de blat d’índies analitzats per la campanya Mallorca Lliure de
Transgènics, tres camps de cultiu convencionals estan a menys de 200 metres de
cultius transgènics, i dotze entre 200 i 800 m de distància, i un d’ells a 25 m. El que
suposa que s’han exposat a un risc de contaminació genètica.
Exigim, que el conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, doni
explicacions sobre les declaracions aquí esmentades. Que prengui nota de les
consideracions que aquí s’han exposat. Que convoqui la Comissió de Bioseguretat per a
que es compleixin les seves funcions de seguiment i control de cultius genèticament
modificats.

Activitats durant la Setmana de la Biodiversitat Cultivada

Hola companys i companyes, ens han fet arribar el programa de la Setmana de la Biodiversitat Cultivada en què hi podem trobar:

Divendres 30 de setembre:  Xerrada: “Varietats locals i agrobiodiversitat” + tast de varietats locals (20h a Calonge)

Dissabte 1 d’octubre: Roda de premsa i presentació del manifest i de les activitats de la Setmana de la Biodiversitat Cultivada (11:30 al Mercat ecològic de Ciutat)

Dimarts 4 d’octubre: 17:30 Sembra de varietats locals (Hort de la Presó) i a les 18h Sembra de varietats locals i taller de fer planter (Hort urbà d’Es Viver, Ciutat)

Dimecres 5 d’octubre: Recol·lecció de pebres de cireta per llavora (16h a Finca Son Pacs)

Dijous 6 d’octubre: Sembra de varietat locals (17:30 a Hort urbà Sa Riera)

Divendres 7 d’octubre: Curs d’Hort urbà i varietats locals I (de 17h a 19h a es Baluard)

Dissabte 8 d’octubre: Curs d’Hort urbà i varietats locals II  (de 11h a 13:30h a es Baluard) + Presentació de la campanya 2011:localització de cultius transgènics i denúncia a la problemàtica (11h al Mercat ecològic de Ciutat)

Primers resultats de la campanya Mallorca Lliure de Transgènics 2011

Per tercer any consecutiu, la campanya Mallorca Lliure de Transgènics publica les localitzacions de parcel·les on s’ha conreat blat de les índies modificat genèticament a la nostra illa. En aquest informe que ara vos presentam trobareu els resultats de les prospeccions que hem fet a la zona de sa Pobla, allà on més blat de les índies es conrea a la nostra illa. Al document veureu que s’han localitzat diferents parcel·les als municipis de Campanet, Muro i sa Pobla. Però allò més innovador d’aquest informe és que per primera vegada indica’m on són les parcel·les quan encara no han estat segades.

Introducció:

A l’espera de la publicació de les dades oficials sobre superfície de cultius genèticament modificats i llavors transgèniques venudes a l’any 2011, la campanya Mallorca Lliure de transgènics ofereix les primeres dades.

Tot i així, sabem que enguany tindrem menys dades oficials que als darrers anys. Donats els canvis normatius. Amb el nou reglament de registre de varietats comercials es dona una major privacitat a les dades de les cases comercials de llavors i es deixaran de publicar les dades sobre les varietats de llavors transgèniques venudes per municipis.

Amb els resultats obtinguts a la darrera campanya, s’ha decidit arrancar aquesta a sa Pobla, on s’han incrementat notòriament aquests cultius -i als municipis veïns de Muro, Búger i Campanet- a més de ser el municipi que presenta major superfície cultivada de blat de les índies.

Un altre motiu és que s’han trobat diverses varietats locals d’aquest cultius, mantingudes tradicionalment a aquesta zona. Tot això planteja un escenari de possibles contaminacions genètiques en presència de cultius de blat d’índies transgènic.

Marc legislatiu i context a Mallorca:

Durant el mes de maig de 2007, en un període governat pel Partit Popular, es va aprovar el Decret 66/2007 que estableix la creació d’un Registre d’Organismes Modificats Genèticament a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’obligatorietat dels agricultors d’informar de les dades de la localització i de la superfície dels seus cultius transgènics per incloure en el Registre. En el mateix Decret es va crear també la Comissió de Bioseguretat, el principal objectiu de la qual és el control i el seguiment dels cultius transgènics a les Illes Balears. Desprès de 3 anys des de la seva aprovació, va tenir lloc la primera reunió d’aquesta Comissió durant el febrer de 2010. Ha passat més d’un any desprès d’aquest reunió i no s’ha tornat a convocar, tot i l’acord que estableix que la periodicitat de les seves reunions en sessió ordinària serà de sis mesos.
L’octubre de 2007, durant el govern del Pacte, el Parlament Balear va aprovar la Declaració de les Illes Balears com a Territori Lliure de Cultius Transgènics. Però sembla que no hi hagi hagut voluntat política suficient per fer efectiva aquesta declaració de bones intencions. La tendència a Mallorca de conrear blat de les índies transgènic ha continuat augmentant any rere any. Tant sols a Menorca s’ha aconseguit aturar el cultiu de transgènics fins ara.
Des de la campanya Mallorca Lliure de Transgènics, hem sol·licitat en repetides ocasions informació al Registre sobre les quantitats i la localització dels transgènics sembrats. Tant sols en una ocasió hem rebut resposta amb les dades globals de hectàrees i nombre de parcel·les, però sense especificar la seva localització ni el municipi al qual pertanyen. Consideram que es una falta de transparència i un risc pels agricultors ecològics o simplement pels que vulguin mantindre els seus cultius lliures de la possible contaminació genètica.

Resultats de la campanya de detecció de cultius transgènics:

Enguany i a diferència dels dos darrers anys ens hem avançat a fer la recollida de mostres i la posterior anàlisi d’aquestes. A més, hem incrementat notablement l’esforç. En total, a la conca de sa Pobla hem recollit 44 mostres repartides pels municipis de Campanet, Búger, sa Pobla i Muro.
Una vegada realitzades les analítiques pertinents, 9 han donat positiu i la seva localització està repartida entre els tres municipis.
La següent taula mostra la ubicació de les parcel·les que han donat un resultat positiu a les analítiques de les mostres recollides; el que vol dir que ens trobem amb camps de blat d’índies transgènics de la varietat Mon-810 de Monsanto.

Localitzacions dels camps cultivats amb llavors transgèniques
Dues de les mostres que han donat positiu: la de Campanet (Pol 1- Par 28) i la de sa Pobla (Pol 12 Parc 146) són de camps que es troben arran del torrent de Sant Miquel que desemboca dins el Parc Natural de s’Albufera.
Llavors unes altres fan referència a camps que es localitzen entre el Camp de Ca, el camí de Can Fornari, el camí de Don Xim i el camí de Can Llaveta, tots ells dins el municipi de sa Pobla (Pol 6 Parc 18; Pol 9 Parc 107; Pol 10 Parc 99-100 i 294; Pol 10 Parc 93). Mentre que un altre camp transgènic ha estat localitzat al camí d’en Totxo també dins el municipi de sa Pobla, just abans d’arribar al torrent de Muro (Pol 15 Parc 126).
Finalment, les dues darreres mostres que han donat positiu pertanyen al municipi de Muro.
Els dos camps afectats es troben al voltant de la carretera MA-3430 direcció sa Pobla – Muro. Un just després de passar el torrent de Muro, a l’esquerra aprop de Vinromà (Pol 3 Parc 90) i un altre a la dreta de la carretera (Pol 2 Parc 235).
Tot i el nombre de mostres recollides, els nostres resultats tan sols són una petita aproximació a la realitat present. Ja que hem deixat molts de camps amb presència de blat de les índies sense mostrejar. Car tampoc era la nostra intenció fer-ho tot. Però si suficient per detectar la presència de cultius transgènics.

Risc de contaminació genètica d’altres cultius:

La informació que vos presentam en aquest document té un caràcter agredolç -tot i la presència de transgènics, la majoria de pagesos opten per sembrar varietats no transgèniques- que es torna més agre si valorem les possibilitats de contaminació.
En el cas del blat de les índies, la contaminació transgènica no és una possibilitat sinó una realitat més que demostrada. Dos informes de 20061 i 20082 ens mostraven com els conreus de blat de les índies no modificats genèticament a l’Aragó i a Catalunya han estat contaminats any rere any fins a crear una situació d’abandonament d’aquest cultiu de la gran majoria de pagesos que no volen saber res de transgènics.
El blat de les índies fa servir el vent com a mitjà per pol·linitzar-se, i el seu pol·len pot volar grans distàncies. Així, el pol·len dels conreus de blat de les índies MON810 de sa Pobla, Muro o Campanet haurà volat i hi ha grans possibilitats de què hagi fecundat altres conreus. Si analitzem els grans de blat de les índies provinents d’aquestes fecundacions veurem com tenen presents els gens del MON810, amb tots els inconvenients que això representa. Ara mateix no hi ha cap estudi, ni cap interès per part de l’administració per estudiar la contaminació transgènica a la nostra illa, però una vegada més ens hem de remetre als informes esmentats amb anterioritat que mostren i demostren com la contaminació s’ha generalitzat a Catalunya i l’Aragó en els darrers anys. Només per salut democràtica, convindria que l’assumpte de la contaminació s’abordés seriosament i es fessin estudis.
Els pagesos que opten per no sembrar transgènics tenen els seus motius, igual que els consumidors  que opten per no consumir-los.
A més, els informes ens mostren les negatives conseqüències econòmiques que la contaminació transgènica ha tengut en alguns pagesos que havien compromès una producció lliure d’OMG i en els pagesos ecològics (la presència d’OMG està totalment prohibida en l’agricultura i la ramaderia ecològiques). Així mateix, dins el context europeu en què la majoria de la població no vol transgènics i on diferents països (entre ells Alemanya, Àustria, França o Itàlia) prohibeixen aquests conreus, produir conreus transgènics o productes contaminats genèticament no té sentit i representa engrunar-se els dits de cara al futur. Es pot arribar al punt que els productes derivats d’aquest blat de les índies o dels animals alimentats amb ell siguin rebutjats pels consumidors locals i europeus.
Una altra conseqüència de la contaminació transgènica és la pèrdua de biodiversitat. Si hi ha pagesos de la zona que conserven varietats tradicionals -que ens consta que sí-, aquestes tenen moltes possibilitats d’empeltar-se amb gens de MON810, hibridant-se i perdent-se per sempre més
aquesta varietat tradicional.

Demandes:

– Demanam que l’administració aporti informació pública sobre la localització exacta dels cultius transgènics sembrats a les Balears.
– Denunciem a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori i concretament als responsables polítics per la seva absoluta passivitat en el tema. Fa més d’un any que s’hauria d’haver reunit la Comissió de Bioseguretat i, a dia d’avui, encara no ho ha fet. Així mateix, demanam el compliment de les seves funcions de seguiment i control dels cultius OMG.
– Denunciem el fet que la carn és venuda a les carnisseries sense informar als consumidors que la carn procedeix d’animals alimentats amb pinsos transgènics.

De cara al futur:

Tenim previst:
– Difondre informació adreçada als consumidors/eres i als pagesos/es sobre el risc i la problemàtica que impliquen els transgènics a l’agricultura i a l’alimentació.
– Accions de denúncia dins de la setmana estatal per la diversitat agrícola cultivada (1 a 9 d’octubre).
– Seguim amb la campanya de detecció de cultius transgènics.

Més informació:

Descarregau l’informe en .pdf

Resultats de l’any passat: https://contrainfomallorca.wordpress.com/2011/02/15/mallorca-no-es-lliure-de-transgenics/

“Guia roja y verde de alimentos transgénicos”, de Greenpeace (octubre 2010): http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/transgenicos/gu-a-roja-y-verde.pdf

e-mail: mallorcasensetransgenics@riseup.net

Web: http://www.autistici.org/mallorcasensetransgenics/

Cinefòrum: “Nosotros alimentamos al mundo”

Hola a tothom,
l’Assemblea del Parc de Ses Veles convoca per aquest diumenge la projecció del documental “Nosotros alimentamos al mundo”. El documental tracta sobre els aliments i la globalització, sobre els pescadors i els agricultors, sobre els camioners de llarga distància i els executius de grans companyies, sobre la circulació dels aliments, un film sobre l’escassetat dins de l’abundància. Ofereix una visió del procés de producció del nostre menjar alhora que respon a la pregunta què té a veure amb tots nosaltres la fam al món.

La projecció serà aquest diumenge dia 11 a les 20h al Casal de Barri Joan Alcover.

“Una injustícia anomenada PAC”

Hola companyes i companys, ens han fet arribar un interessant article elaborat per Veterinaris Sense Fronteres que explica qui són els que realment es beneficien de les ajudes de la PAC (teòricament destinades als pagesos) a l’Estat espanyol.
Podeu llegir-lo a continuació o (més recomanable) baixar l’informe aquí.

 

Una injusticia llamada PAC

En el último Eurobarómetro –2010- sobre la Política Agraria Común (PAC), se pregunta si se debe seguir subvencionando
a la agricultura europea. El 83% de la sociedad europea y el 88% de la española dice que sí. Si la pregunta hubiera sido si se debe seguir subvencionando a las grandes empresas del sector agroalimentario seguramente la respuesta seria distinta. Pero esa pregunta no se hizo. Hace unas semanas, con batalla judicial incluida, se han hecho públicos por fin los datos sobre quien recibe el dinero público de la Política Agraria Común (PAC), la política macro más incidente en la realidad agraria europea y estatal. Desde fuera del sector agrario se da por sobreentendido que las ayudas de la PAC son para los/as agricultores/as. Lamentablemente la Política Agraria actual no responde exactamente a esa premisa y mucho del dinero del contribuyente sirve para financiar a las grandes empresas del sector alimentario y al agronegocio. Ahora tenemos datos claros que cuantifican su injusticia e ilegitimidad, como han venido denunciando desde hace tiempo sindicatos agrarios
y diversas organizaciones que defienden un mundo rural vivo en el seno de la Plataforma Rural.
El debate sobre las ayudas de la PAC llega en buen momento ya que esta está en pleno proceso de reforma (la enésima, por otra parte, y a cual peor) que culminará, en principio, a finales de 2013
¿Quien recibe las ayudas de la PAC en el estado español?
La principal perceptora de las ayudas de la PAC en el ejercicio 2010 ha sido Azucarera Ebro, con 61 millones de €.. Esta empresa forma parte de la transnacional con sede en el Reino Unido, British Sugar Company. La British Sugar Company es la líder europea de producción
de azúcar y en el estado y Ebro controla el 50% del azúcar consumido, de cada dos personas que ahora están comiendo azúcar, una lo hace con el de Ebro. La British es una de las mayores empresas del mundo en el sector del azúcar y una de las mayores que opera en el continente Africano. También es una importante empresa productora de agrocombustibles. La cantidad de ayuda recibida a través de la PAC es mayor que la que han recibido, por ejemplo, la Xunta de Galicia o la Junta de Castilla y León, de esa misma PAC, para sus programas de desarrollo rural, el segundo gran pilar de la política europea. También resulta interesante visibilizar
que la cantidad promedio que recibió un/a beneficiario/a de la PAC en el estado durante el 2010 fueron
unos 5.000 € (5.642€), por tanto Ebro ha recibido lo mismo que más que 13.000 agricultores/es juntos/as, esa cantidad es más de la mitad de todas las ganaderías de leche (24.000) o más que todo lo que la PAC estatal ha destinado en el estado en ayudas al sector lácteo, 31 millones de €. Otra cifra comparativa surge del presupuesto que ha destinado el Ministerio de de Medio Ambiente, Rural y Marino a su Plan Integral de actuación para el fomento de la Agricultura ecológica, 2007-2010, con un presupuesto total de 35,8 millones de euros, y para el 2010 fue de 8,9 millones, cifra 7 veces inferior a lo recibido por Ebro. Por otra parte, esos 61 millones corresponden exactamente a la mitad de los beneficios totales de la British Sugar.
La segunda empresa más beneficiada por la PAC es Tereos Syrial, con un nombre menos conocido
que Ebro, Tereos Syrial es una transnacional con sede en Francia y forma parte del grupo de líderes mundiales de aditivos derivados del cereal, edulcorantes y agrocombustibles obtenidos por el azúcar de caña y el cereal. Syral ha recibido casi 30 millones de euros, lo mismo que la Junta de Extremadura el año 2010 para sus programas de desarrollo rural.
La tercera empresa más subvencionada en el 2010 fue Zumos Valencianos del Mediterráneo S.A. (ZUMAVESA) es una empresa
participada por diversas firmas valencianas dedicadas a la exportación de cítricos y otras de referencia en la fabricación y comercialización de zumos. Venden a granel para envasadores y tienen contratos con grandes cadenas de distribución en el estado, Inglaterra y Francia. Ha recibido 6,9 millones de euros.
Una injusticia llamada PAC // Mayo 2011
Otro caso paradigmático es Freixenet que ha recibido más de 3 millones y medio de euros del dinero público. Estos se suman a los casi 5 millones de € que recibió en el 2009 y que le permitió obtener, ese año, un beneficio de 1,9 millones de €, gracias a la PAC.
Otras de las empresas que han recibido montos considerables de ayudas públicas a través de la PAC son algunas pertenecientes al holding de la familia
Ruiz Mateos, Nueva Rumasa. Más de 2,6 millones de € para sus empresas
Clesa, Dhul y Cacaolat. No está de más recordar que Nueva Rumasa está actualmente en pleno proceso de suspensión de pagos e inmersa en el consiguiente concurso de creditores de casi todas sus marcas, especialmente
de las tres que han recibido más dinero público en 2010, Clesa que tiene un pasivo de 1.000 millones de euros, el mayor concurso de creditores del sector alimentario hasta el momento, Dhul que tiene un pasivo de 150 millones de € y Cacaolat con otros 25 millones de pasivo. Clesa tiene parada su actividad desde hace meses y a sus trabajadores/as se les adeudan diversas mensualidades, lo mismo que buena parte de empresas
del conglomerado.
PAC. ¿La Política para el Agronegocio Comunitario?
Otra manera de mirar la misma cosa es ver cuáles son las grandes empresas del sector agroalimentario en el estado y ver si han recibido
dinero de la PAC. La respuesta en casi todos los casos es SI. En la siguiente tabla se muestran buena parte de este escandaloso reparto:
Algunos datos sobre los macrobeneficiarios de la PAC
Hero. Una de las transnacionales líderes a nivel mundial en confituras-mermeladas, alimentación
infantil, barritas y zumos,. Esta empresa con sede en Suiza opera y tiene una alta cuota
de mercado en casi toda Europa, los Estados Unidos, norte de áfrica y península Arábiga.
Vall Companys, con una facturación cercana a los 1.000 millones de € anuales, Vall Companys es el dueño y señor de la producción porcina en el estado. Un negocio que comprende la fabricación de piensos, las granjas, la elaboración y comercialización
y la uniones empresariales puntuales (joint ventures) con el otras empresas del agronegocio como Campofrío o Grupo Sada (líder de la producción de pollo y piensos en el estado) para sacar mejor provecho de sus posiciones dominantes.
Una injusticia llamada PAC // Mayo 2011
Casa Tarradellas. Este gigante alimentario es el líder estatal en el sector de las pizzas precocinadas,
suministrador de Mercadona para su marca blanca El Hacendado, y una de las grandes del sector cárnico.
El Pozo. Empresa perteneciente al Grupo Fuertes, Presente en 70 países, con mil millones
de consumidores en todo el mundo. El Grupo está compuesto por 20 compañías
que operan en diferentes sectores, siendo el más importante para el holding el agroalimentario, al que pertenecen, entre otras, ELPOZO ALIMENTACIÓN, una de las mayores en el sector cárnico europeo, Agrifusa (dedicada a la agricultura), Cefusa (ganadería),
Procavi, líder en España en producción de carne de pavo, Fripozo (alimentos ultracongelados), Aquadeus
(embotelladora y comercializadora de agua mineral natural) y Bodegas Luzón, centrada en la elaboración y crianza de vinos con Denominación de Origen Jumilla. Además, el Grupo Fuertes participa como accionista en otras compañías, tales como Terra Natura, Ono, Terra Mítica, Autopistas del Sureste o la empresa de cerámica Todagres.
Lactalis. Empresa con sede en Francia y que es el líder europeo del sector lácteo y el tercero a nivel mundial. En el estado es propietario de las siguientes marcas: President
/ Flor Esgueva / Galvani / El Ventero / Gran Capitán / El Cigarral / Don Bernardo / Mama Luis / El Prado / Campobello / Societé / Puleva / Ram / El Castillo / Letel / Lactel / Plana de Vic / Lauki / Che / Chufi / Nesquik / Nadó/ La Lechera / Sveltesse / Helados Nestlé. No es un dato anecdótico que en un reciente informe, COAG y UPA señalaron que era la empresa lechera que peor pagaba la leche a los ganaderos, justo delante de ella en la lista de las peores está Leyma (leche Río), curiosamente las dos empresas del sector lácteo que más dinero han recibido de la PAC.
Campofrío. No solamente es el líder indiscutible de las empresas cárnicas estatales por delante de El Pozo, sino que su reciente fusión con Smithfield lo convierte en actor global, Campofrío Food Group es el resultado de esa fusión. Smithfield es el líder mundial de producción y procesado de carne de cerdo y controla porciones muy significativas de los mercados de USA, México, España, UK, Polonia o Rumanía. Tiene además, como no, presencia activa en China, una de las prioridades del agronegocio de la carne y lugar más que estratégico del desembarco del agronegocio global.
Mercadona y Carrefour. Son las dos grandes empresas de distribución alimentaria, llegando a controlar entre las dos el 40% de los alimentos
que compramos en el estado. Es decir, que casi uno de cada dos alimentos que compramos lo compramos en Mercadona o Carrefour. Estas empresas se han convertido en las autenticas dominadoras de la cadena alimentaria condicionándola totalmente.
Aperitivos Gus. Empesa dedicada a la fabricación de patatas fritas y aperitivos y es una de las empresas de referencia que fabrica marcas blancas para la gran distribución, trabajando para las principales cadenas. Ha recibido más de 3 millones de €.
J. García Carrión. Líder absoluto en los mercados de Vinos y Zumos en España, es la 1ª Bodega de Europa y la 5ª del Mundo y la 2ª marca de zumos en Europa. Su actividad comercial se extiende a más de 130 países de los 5 continentes.
Una injusticia llamada PAC // Mayo 2011
Dinero sobre dinero
Otro dato interesante es ver qué tal les ha ido el año a algunas de estas mismas
empresas:
Al mismo tiempo que las grandes corporaciones ganan cada vez más dinero, en la agricultura, la legítima receptora de las ayudas públicas, la situación es exactamente la contraria,
desde el 2003 la renta agraria refleja una evolución desastrosa descendiendo
un 27,4%.
¿Equidad? ¿Qué equidad?
La distribución de las ayudas es de todo menos equitativa,
la desigualdad en el reparto deja a la mayor parte de quien debería recibir ayudas con cantidades
realmente bajas en comparación con las grandes
corporaciones receptoras de dinero público. En el estado español solamente el 16% de los beneficiarios
se quedan con el 75% de todas las ayudas, es decir, que la inmensa mayoría (el 84%) se tiene que conformar con un pírrico 25% del dinero. Esto traducido en números absolutos significa que poco más de 200.000 beneficiarios/as se han embolsado
casi 4.300 millones de euros, o que los 58.000 mayores beneficiarios se han repartido la mitad de las ayudas, más de 2.600 millones de euros. En el estado español reciben ayudas un total de 900.000 personas/entidades.
El 75% de las ayudas se queda en el 16% de las manos
Una injusticia llamada PAC // Mayo 2011
La otra cara de la PAC. ¿Quién pierde?
Hace unas semanas el sector agrario presentó las cifras del Observatorio de precios de los alimentos que ponía de manifiesto, una vez más y ya van muchas, la crisis crónica de este sector. Asfixiado por unos precios
absolutamente injustos e insostenibles, el ahogo del sector productivo es más que preocupante y sus repetidas llamadas a una regulación adecuada de los mercados está siendo desoída una y otra vez. Con este panorama desolador en el campo, las aberrantes ayudas que la PAC entrega al agronegocio roza el escarnio.
¿Quién pierde con esta PAC y con este escandaloso reparto del dinero público a través de las ayudas? Pierde quien produce los alimentos y quien se los come. Gana la gran empresa que está entre los dos. El dato más apabullante de todos lo da el Índice de Precios en Origen y Destino de los alimentos (IPOD), elaborado mensualmente
por COAG y las organizaciones de consumidores UCE y CEACCU desde 2008, y que pone de relieve
que los diferenciales de precios en la cadena agroalimentaria se mantienen de media por encima del 450%. Eso traducido quiere decir que la diferencia entre lo que cobra quien produce el alimento y quien se lo come es de un 450% de media. El dinero se queda entre los dos sectores, un grupo cada vez más pequeño de empresas que controlan y condicionan absolutamente todo, también los precios. En el 2010 la cosa ha ido a peor, en el último año, el incremento de los márgenes comerciales del agronegocio ha sido del 24%. Cada vez este elemento de la cadena se queda con mayor porcentaje del pastel monetario, presionando a la baja al campesinado y a la alza al consumo. Y encima la Política Agraria Comunitaria les inunda de dinero público.
Si miramos ahora la evolución del estos dos ingredientes, el IPC alimentario y lo que perciben los/as agricultores/
as, la gráfica deja sin habla primero y sin dinero después.
A la pregunta de “ayudas sí, pero ¿Para quién y para hacer qué?” la nueva PAC debería dar una respuesta muy distinta de la actual. Lo que está claro es que la sociedad europea no puede ni quiere seguir subvencionando al agronegocio y más a costa de dejar a su legítima receptora, la agricultura familiar socialmente responsable, que mantiene vivo el medio rural y que utiliza sistemas de producción en simbiosis con los ecosistemas, con las migajas, si es que llegan a eso.
Pero más allá de las ayudas, la gran reivindicación actual se sitúa en otro punto: El abandono gradual e inexorable de las políticas de mercado de la PAC. La agricultura quiere vivir de su trabajo, no de las ayudas, pero para hacerlo necesita percibir unos precios justos y remunerativos por los alimentos que produce. Para ello es imprescindible la regulación de los mercados y unos Estados que reajusten y pongan coto una cadena agroalimentaria absolutamente controlada y condicionada por un puñado de empresas. Eso es malo para quien trabaja en el campo y malo para el consumo. La nueva PAC debería hacer estas demandas sus raíces, sus cimientos, antes de que ya no haya nada que regular.
http://www.veterinariossinfronteras.org

Presentació de la Cooperativa Coanegra

Hola a tots! Us feim arribar aquesta convocatòria interessant:

Després d’un any de preparatius, a la fi, s’aconseguit posar en marxa la Cooperativa Coanegra, formada per pagesos i consumidors per tal de produir i comercialitzar aliments saludables, respectuosos amb el medi ambient i que entenem que ha de ser sostenible ecològicament, socialment i econòmicament. Li diuen «Menjar sa a un preu just» i a part dels productes que produeixen també podeu trobar altres productes de Mallorca frescs i elaborats, amb la idea de donar un servei al més ample possible.

L’acte de presentació de la Cooperativa i la inauguració de la botiga tindrà lloc avui divendres 12 d’agost a les 20 hores. La botiga està situada al carrer Princeps d’Espanya, 45, al Figueral (Marratxí) –a la rodona que de la carretera vella de Palma-Inca va cap a Pòrtol i Sa Cabaneta.

No hi falteu!

“A la triple frontera” (Argentina, Brasil, Paraguai) no hi ha altre perill que no sigui el terror institucionalitzat [Entrevista]

Vicent Marquès, València [L’ACCENt 206] Dimecres, 20 de juliol de 2011

 

Raúl Aramendy, pedagog i productor agroecològic, és director de CEMEP ADIS, organització sense ànim de lucre, amb més de quinze anys de vida, dedicada a l’agrogeologia, la defensa de la selva paranaense i a l’educació i la comunicació popular. És un veterà militant compromès fonamentalment amb el desenvolupament de les organitzacions socials, culturals i de base del sector popular de la Província de Misiones (Argentina). La zona de la Triple Frontera (l’Argentina, el Brasil, el Paraguai), on desenvolupa la seua tasca CEMEP ADIS, es considera una zona calenta geopolíticamente parlant.

Quines són les principals problemàtiques a les quals us enfronteu?

Qui diu que és una zona calenta pot valorar-ho des de diverses perspectives. Nosaltres entenem que ho és, perquè allí es troba l’aqüífer guaraní, el tercer en importància del món. Perquè hi ha un fort moviment d’oposició popular a la destrucció de la selva paranaense, el cinquè centre de biodiversitat de la Terra i perd 17.000 ha cada any, o als projectes de construcció de les grans represes de Garabí-Panambí. També una és zona calenta per la injustícia social generada pel sistema d’explotació: Misiones és una de les regions argentines amb major índex de pobresa, el poble guaraní Mby’a es troba amenaçat, pràcticament condemnat a la seua extinció, els obrers rurals i els camperols sotmesos a la màfia tabaquera de Phillip Morris i la British American Tobacco amb un model que aposta per la contaminació de les aigües, el monocultiu especulatiu, la integració vertical dels treballadors o l’ús d’herbicides altament tòxics com el glifosat, comercialitzat per Monsanto amb el nom de Roundup. Per altra banda, hi ha qui afirma que és una zona calenta per ser una regió amb una elevada presència de població àrab i ho relacionen amb un focus de terrorisme islàmic. Ací no hi ha cap perill que no siga el terror institucionalitzat que busca el benefici privat

 

Quines són les relacions amb altres associacions o moviments brasilers i paraguaians de la regió? Compartiu experiències de lluita i les treballeu conjuntament?

Els moviments de resistència i de formulació de propostes estan actualment articulant-se. Però sí, clar que hi ha contactes transnacionals amb altres organitzacions. Recentment hem celebrat un seminari internacional amb representants de Bolívia, el Paraguai, l’Uruguai o el Brasil per impulsar l’agroecologia, produir béns d’una manera sostenible amb l’entorn. També hem engegat una xarxa d’Educació i Agroecologia, treballem en la Coordinadora No al Garabí, represa a la qual s’oposa el 75% de la població de Misiones, entre d’altre formes de lluita. Dels diversos projectes que dueu a terme actualment, quins en destacaries. Per què? Nosaltres som educadors i comunicadors populars, el nostre treball consisteix en formar. Treballem per un model sustentable de desenvolupament local, per cercar la justícia social, aconseguir el respecte i el reconeixement dels indígenes, articular un mercat local de productes sans i ecològics demandats pels consumidors més proper, la conservació del medi ambient… Això s’aconsegueix amb una democràcia més participativa, amb la implicació dels agents socials. Eixe és el nostre projecte global: treballar l’eix educatiu, de formació, de creixement del coneixement popular, el foment de la mobilització i la presa de consciència col·lectiva. Més concretament, treballeu el projecte “Costruyendo soberanía alimentaria desde la base” amb el poble Mby’a, guaraní.

 

Com són les relacions amb els indígenes? Quins són els principals obstacles a les seues demandes?

 

Nosaltres actuem con a centre de suport. Els guaranís s’organitzen autonomament: tenen el seus líders i una estratègia pròpia. Tractem de caminar junts, solidàriament en les reivindicacions comunes. També els aportem formació teòrica i pràctica en matèria agropecuària i forestal. Són un agent social clau en la regió; viuen en la part més selvàtica i són els més afectats per les construccions de les represes. Actualment també formen part del moviment d’oposició. Pel que fa a les problemàtiques, no és per la possessió de terra. Les 75 comunitats guaranís existents gaudeixen d’una figura jurídica exclusiva: la propietat comunitària. Sí tenen evidents problemes sanitaris, com malnutrició i malalties endèmiques, perquè els han furtat el seu mode habitual de vida: el caçador- recol·lector. Han de buscar alternatives de producció i aconseguir sobirania alimentària. Eixe és el principal obstacle ja que es tracta d’un canvi cultural. La soja modificada genèticament ocupa a l’actualitat, aproximadament, 41,4 milions d’hectàrees cultivades; l’Argentina amb el 4,5% i el Brasil amb el 4% de la producció total, són dos dels cinc països que més Organismes Genèticament Modificats (OGM) conrea. Quina és la situació a Misiones i les conseqüències que se’n poden derivar per a la població? La soja que produeix l’Argentina ja és en un 99% transgènica, és el tercer productor mundial. Ja no som el “graner del món” ni un país de làctics. La soja s’exporta a l’actualitat per a farratge animal, sobretot a la Xina. Però el problema no s’arrela a Misiones, les principals regions productores són Santa Fe o La Pampa. Aquestes terres es fumiguen amb avionetes, amb evident perill per a les poblacions properes. Sí, la soja és un problema seriós però no a Misiones. La nostra soja són els pins utilitzats per a reforestar la selva per a la producció paperera i el tabac.

 

Pot esdevenir una alternativa viable l’agroecologia front el model especulatiu establert per unes empreses tan poderoses com Monsanto, Novartis o Dupont?

Jo li donaria un tomb a la pregunta. El que és inviable és l’agribusiness, malgrat els elevats beneficis que acaben en molt poques mans. És inviable des d’un punt de vista de destrucció de la natura, des d’un punt de vista redistributiu de beneficis i, evidentment, inviable per a la salut humana, per la contaminació de les aigües o l’ús d’adobs químics. En el model actual, produïm més aliments però hi ha vuit cent milions de persones famolenques al món. El sistema no ha estat capaç de crear un món sense fam, i ja no parlem d’aliments sans, dietes equilibrades… A més no podem oblidar la crisi energètica, la dels combustibles fòssils. La nostra obligació és buscar la viabilitat. I l’agroecologia és una proposta seriosa, tècnica i científicament ben fonamentada que busca una relació de les persones amb el medi més respectuosa. Un sistema de producció sostenible, equilibrat. Estem en un moment clau de la història, hem de repensar els paradigmes actuals. Quin planeta volem deixar als nostres fills i néts? Nosaltres treballem en la creença de què un altre món és possible, i a més, desitjable i necessari.

 

Per últim, coneixes la realitat de l’Horta de València: l’amenaça de desaparició, la lluita dels col·lectius que s’hi oposen, els llauradors ecològics…?

Sí, clar. Portem molts anys treballant amb col·lectius i organitzacions del País Valencià i hi venim sovint. Recorde el desallotjament dels veïns de la Punta, trobar-me colze a colze amb ells front la policia. També conec les experiències en el camp de l’agroecologia i, evidentment, tenen la nostra solidaritat, estem en el mateix vaixell. A nivell general opine que el poble valencià hauria d’assegurar la seua sobirania alimentària i encara més amb l’entorn privilegiat, a nivell de qualitat i productivitat, d’aquestes terres que envolten la ciutat de València. No pot dependre del mercat internacional en un context tan inestable com l’actual amb una crisi petroliera que afectarà l’intercanvi de mercaderies i productes.