Comunicat d’Endavant davant els premis Ciutat de Palma

La campanya A Mallorca en català! denuncia la participació de certs escriptors en els Premis Ciutat de Palma

D’ençà de  l’arribada al poder per part del Partit Popular a les principals institucions illenques, la postura adoptada per aquest partit envers la llengua catalana ha estat de menyspreu i persecució. Els conservadors pretenen rompre el consens social i marginar el català deixant-lo sempre en segon pla.

Una d’aquestes ‘mesures’ ha estat prostituir els premis literaris Ciutat de Palma, introduint-hi el castellà, amb la conseqüent despesa econòmica que suposa aquest fet. Consideram que la llengua castellana té suficients certàmens literaris arreu del món per ésser potenciada. Mentre que el català, especialment a Mallorca, necessita un impuls en aquest sentint. Fent bilingües els premis, castellanitzant-los, el català ja no n’és el principal protagonista.

Com a acte de decència i coherència, vàries entitats rellevants en el món de la literatura catalana, es posicionaren en contra d’aquesta castellanització. No obstant això, un grup d’escriptors ha decidit esdevenir còmplice d’aquesta política lingüística impulsada per l’Ajuntament de Palma i han acceptat formar part del jurat. Els seus noms són:

Maria Teresa Pous
Llúcia Ramis
Valentí Puig
Antoni Xumet
Magdalena Gelabert
Carles Duarte i Montserrat

Els impulsors de la campanya A Mallorca en català! pensam que les agressions a la nostra llengua i cultura no només les professen aquells que directament l’ataquen, sinó que cal tenir en compte els que hi col·laboren. Així la complicitat amb aquests també s’ha de considerar com un acte menyspreable i denunciable. És per això que consideram que els escriptors que han acceptat formar part del jurat dels Premis Ciutat de Palma fan un trist favor a la llengua catalana esdevenint còmplices de la política antimallorquina del PP. Així, animam als escriptors en llengua catalana a no col·laborar amb els genocides de la nostra llengua ni en la seva estratègia cap a la substitució lingüística en favor del castellà.

Volem deixar ben clar que seguirem fent front a qualsevol atac o intent de banalització de la nostra llengua, vengui d’on vengui. Finalment, animam a la població a participar de la campanya en defensa del català que estam impulsant des de la organització Endavant.

Visca la llengua catalana! No a la col·laboració amb el PP!

Si necessitau contactar amb nosaltres, per a qualsevol aclariment, ho podeu fer a l’adreça: campanyacatala@gmail.com
Gràcies per la vostra atenció!

Endavant (OSAN) – Mallorca

Filettino es declara independent d’Itàlia

Filettino es declara independent d’Itàlia

El petit municipi del Lazio no accepta la proposta de Berlusconi de fer desaparèixer els ajuntaments més petits · El govern provisional del Principat de Filettino ha començat a emetre moneda pròpia

El poblet de Filettino, de 550 habitants, s’ha declarat independent d’Itàlia aquest cap de setmana i s’ha constituït en Principat. La iniciativa independentista va sorgir el mes d’agost arran dels plans d’austeritat del govern italià, que poden acabar amb la desaparició dels ajuntaments dels pobles més petits –com el de Filettino, obligat a fusionar-se amb la veïna Trevi. El govern provisional del Principat de Filettino ha demanat al príncep Emanuele Filiberto, de l’exiliada família reial italiana, que ocupi el nou tron.

 

El primer pas del nou govern provisional, presidit pel batlle Luca Sellari, ha estat d’encunyar moneda pròpia, el Fiorito, que ja circula pels comerços del poble. ‘Volem una veritable autonomia respecte d’Itàlia i tenim els recursos financers necessaris per a fer-ho’, assegura Sellari.

Font: http://www.vilaweb.cat/noticia/3924875/20110905/filettino-declara-independent-ditalia.html

Bicicletada i Manifestació per una Palestina Lliure

El dia 9, divendres, a les 11:00 es sortirà des de plaça Espanya fins a la Delegació del Govern per a entregar-hi un document on s’expressaran els desitjos de la creació d’un veritable Estat Palestí, condemnant les darreres opressions cap al poble de Palestina així com la visió falsa que sempre s’ha donat en aquest conflicte israelí-palestí sobre Palestina.

S’hi anirà mitjançant una bicicletada i també caminata fins don…ar-hi el document i es tornarà a plaça Espanya per així difondre el que es durà a terme aquell mateix horabaixa.

A l’horabaixa, a les 19:30 es començarà una manifestació a la Delegació del Govern, fins a plaça Espanya passant per Cort, plaça Major i Sant Miquel. Durant la manifestació es farà una performance, es llegiran les octavetes i el document donat a la Delegació del Govern i es simularà un checkpoint segons la realitat dels checkpints a Palestina.

Una vegada a plaça Espanya i per concloure, es veurà un documental o pel·lícula sobre el conflicte pel qual ens manifestem.

Èxit del II Aniversari del Casal Voltor Negre [Crònica]

Tot just acabaven les proves dels grups que omplirien de música el vespre, l’acte començà amb la realització d’un mural conmemorant el segon any de la posada en marxa del Casal Popular.

Poc després, veïnats i joves de tot Palma disfrutaren d’un sopar popular vegetarià, omplint el carrer de taules i de germanor entre veïnats del barri Es Fortí. La música tradicional tengué el seu lloc en forma de ballada, en la qual participaren joves del Casal.

La ballada deixà pas a un concert que comptà amb les actuacions dels Gr@llers de la Factoria i Barrumbada, que animaren la festa, que tenia la seva nota reivindicativa present en les pancartes de Maulets que decoraven el carrer demanant el tancament de les ETTs o l’absolució dels 9 de Palma.

El punt àlgid de la celebració fou la llegida d’un manifest on es feu un balanç positiu dels 2 anys d’existència del Casal, així com un repàs dels reptes futurs i una crida a l’autoorganització popular als barris de Palma i dels Països Catalans.

de la web de Maulets Mallorca

Manifestació per demanar un Sàhara lliure

Ja son molts els amics i amigues de la causa sahrauí, entitats socials, culturals, institucions… que s’han adherit al manifest que es llegirà dia 9 de Setembre a la Manifestació de comiat per als nins i nines del programa Vacances en Pau.

Però ENCARA ENS FALTES TU per demostrar que NO ENS CALLARAN!, els ciutadans i ciutadanes hem estat més de 35 anys al costat del poble sahrauí i continuarem cada dia amb més força: SÀHARA LLIURE JA!

Tan sols et demanem un minut per mostrar el teu suport a la causa sahrauí. Podeu llegir el manifest al document adjunt, PER ADHERIR-VOS PODEU ENVIAR EL VOSTRE NOM COMPLET I DNI al correu eletrònic aapsib2@gmail.com

Aferram el manifest:

MANIFEST 9 SETEMBRE 2011: SÀHARA LLIURE JA!

El Campament de la Dignitat aixecat pels sahrauís dels territoris ocupats a finals de l’any passat, a prop de la capital L’Aaiun, com a nova forma de lluita pacífica per tal de denunciar unes condicions de vida abominables, i desmantellat amb una violència brutal el novembre de 2010 per part de la policia i l’exèrcit marroquins, ha estat l’exemple per a milers i milers de nord africans i àrabs de l’Orient Pròxim que des de principi d’aquest any 2011 han aixecat les seves tendes i les seves veus contra els règims polítics que els oprimien. Un regueró de campaments que han nascut com a forma de protesta pacífica per a fer front a les injustícies de tota classe i que ha traspuat fins i tot a la riba nord de la Mediterrània i més enllà.

D’ençà aquest novembre negre al Sàhara ocupat els sahrauís continuen la seva lluita pacífica pels Drets Humans del seu poble d’una manera constant, perseverant, als carrers i places de les seves ciutats ocupades, a les escoles, als llocs de treball els pocs sahrauís que hi tenen accés, i a les presons on romanen un nombre indeterminat de presos polítics que fan servir les vagues de fam, els seus cossos en definitiva, com a eines de lluita pacífica per la llibertat.

Malauradament, apagades les cendres del Campament de la Dignitat, els mitjans de comunicació continuen tenint problemes per informar del què passa al Sàhara Occidental, a més que altres afers ocupen les primeres planes de diaris i noticiaris, però la lluita dels sahrauís no s’ha aturat ni un moment, i donen fe d’aquesta voluntat de resistència els mitjans alternatius, Internet i les xarxes socials, que es poden consultar fàcilment. Perquè la seva lluita no s’aturarà mentre no es resolgui el conflicte provocat per l’ocupació i espoli del Sàhara Occidental per part del Regne del Marroc, emparat per la complicitat no sempre silenciosa d’una part de països de la comunitat internacional, entre els quals s’hi troba el regne d’Espanya, malgrat que els ciutadans donam tot el suport i solidaritat a aquest poble germà en la seva justa causa.

Per tot això, EXIGIM

Que els nostres governants es facin ressò de la voluntat del poble, del respecte a la legalitat internacional i a les nombroses resolucions de Nacions Unides en favor de la pau, la llibertat i la defensa dels Drets Humans conculcats al Sàhara Occidental per damunt dels interessos econòmics i polítics.

Que l’onada democràtica que sacseja el nord d’África, per a ser creïble dins el Regne del Marroc, tengui com a primera condició l’abandó de l’ocupació il·legal del Sàhara Occidental per part de les autoritats marroquines i el retorn a la vigència del Dret Internacional.

Que el poble sahrauí expressi la seva voluntat democràtica reconeguda per les Nacions Unides mitjançant un referèndum d’autodeterminació, lliure i transparent, per tal d’assolir la independència, com un primer pas ineludible per arribar a un Magrib àrab en pau i llibertat.

Palma, 9 de Setembre de 2011

Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears

ADHESIONS

Jo, (nom o entitat) _________________________________________________ m’adhereixo al manifest.

 

S CALLARAN: SÀHARA LLIURE JA! 

DIVENDRES, 9 DE SETEMBRE DE 2011, A LES 18.30 HORES

PLAÇA D’ESPANYA DE PALMA

  

El poble sahrauí ens necessita, acompanya’ns dia 9 de Setembre per exigir: Sàhara lliure ja!

Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears

Homenatge a Xirinachs

De llibertat.cat, agafat de dia 11/08/11

Fa quatre anys, en un dia com avui, va deixar-nos Lluís Maria Xirinacs. El seu cos sense vida va ser trobat al paratge de la Tuta del Pla de Can Pegot a Ogassa (Ripollès). Cinc dies abans havia deixat escrit  un text on l’ex-senador mostrava la seva disposició a passar els darrers dies ‘en la soledat i el silenci’ i on, en un poema (Acte de sobirania) signat el dia 6 d’agost, recordava que havia viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya i per França des fa segles. Des de Llibertat.cat retem el nostre petit homenatge al militant de la justícia i al captaire de la pau, al tenaç lluitador per les llibertats nacionals dels catalans i catalanes.

 

Nosaltres també, junt a l’exemple de Xirinacs, en refermem com fa quatre anys en el convenciment que, facin el que facin els sectors que han caigut finalment del cavall, d’altres, seguint l’exemple de Lluís M. Xirinacs, hem de continuar d’una manera constant i insubornable la lluita per la Llibertat, entesa no pas d’una manera fictíciament individual sinó col·lectiva. I com que la Llibertat és indivisible, tant ahir com avui, cal que l’Esquerra Independentista continuï fressant el camí que ens porti a l’alliberament nacional, de classe i de gènere.

Xirinacs, una vida entregada als Països Catalans
 

Xirinacs: un home del poble

 

En els dies posteriors a la mort de Lluís Maria Xirinacs va donar la impressió, gràcies a la mà confusionària dels mitjans de comunicació, que va existir un Xirinacs mític, lluitador pacifista pels drets i llibertats del poble català que s’enfrontava al franquisme amb les seves protestes individuals; i un Xirinacs posterior, deslegitimat per la premsa i la classe política i condemnat a l’ostracisme a la vegada que era titllat d’”il·luminat” o “senil” pel fet de denunciar la tirallonga de renúncies que va comportar la Restauració borbònica o oferir mostres de solidaritat amb les causes dels pobles oprimits. Però de Xirinacs només n’hi va haver un, un home que en tota la seva trajectòria sempre va denunciar les injustícies i el terror que s’exercien durant el franquisme i que s’havien perpetuat fins als nostres dies. I fins en la seva mort així va ser, coherent amb el seu pensament i en els seus actes.
 

llibertat_xirinacsEl tractament de la figura de Lluís Maria Xirinacs després de la seva mort ha tendit a la simplificació, en la major part dels casos de manera maliciosa. El seu darrer i breu pas per la presó, arran d’unes declaracions realitzades a un acte públic, va eclipsar tota una vida dedicada a la lluita per les llibertats individuals i col.lectives. Primerament, a través de les vagues de fam reclamant la separació entre l’Estat i l’Església, i en solidaritat amb els militants d’ETA jutjats al Procés de Burgos, el 1970. Més endavant amb la seva participació activa a l’Assemblea de Catalunya. Un compromís que exercia públicament com a capellà (sacerdoci que va abandonar el 1990) i des dels postulats gandhians de la no-violència, que el van portar en diverses ocacions davant el TOP (Tribunal de Orden Público, l’antecessor de l’Audiència Nacional espanyola actual), i que li van comportar diversos períodes de presó durant els anys 1972 i 1974-75.

Xirinacs conegué de prop l’aparell repressiu del franquisme. Convisqué amb nombrosos presos polítics durant els seus captiveris i durant les llargues vagues de fam i assegudes davant la presó Model. Va viure de prop les execucions de Salvador Puig Antich i dels afusellaments de 1975 (un dels quals, el de Juan Parades Manot “Txiki”, va ser comès a Cerdanyola). S’enfrontà com ningú, sobretot en les campanyes per l’amnistia, contra un règim que tothom augurava que moriria amb el dictador. Coneixia perfectament l’entrellat criminal dels qui exercien i continuen fent ús del monopoli de la violència. Des de sempre va manifestar que el terror sempre ve infringit per part dels poderosos, per tal de perpetuar un sistema d’explotació social i de dominació nacional. I contra la perpetuació d’aquestes injustícies imposades a sang i foc ell va anar forjant la seva resistència particular a través d’actes de desobediència i de denúncia. Molt sovint s’hi deixava part de la salut a les vagues de fam, però el seu activisme va dinamitzar el poble català d’una manera que ningú altre ho havia fet.

xiriulo-1La mort física de Franco, però, no va comportar una ruptura amb l’aparell de dominació que durant anys havia doblegat les voluntats i els interessos del poble treballador català. I les grans esperances d’obrir un nou marc democràtic pel qual es lluitava des de l’Assemblea de Catalunya es van esvair, malbaratades en els tripijocs dels responsables i dels partits que van vendre aquestes esperances per un plat de llenties. Les reivindicacions socials i l’Autodeterminació van restar als calaixos de l’oblit. Així mateix, la llei d’amnistia es va aplicar de manera que des de la mort física de Franco fins a finals dels anys 90 no va passés ni un sol dia sense independentistes catalans a les presons. Tot això ho denuncià Xirinacs als tres volums de La traïció dels líders, publicats durant els anys 1993 i 1997.

La contribució de Xirinacs també el va fer passar per la política parlamentària. Fou senador durant els anys 1977-1979, el quart polític més votat a Catalunya. Posició des de la qual va presentar una forta oposició a la confecció de la Constitució Espanyola, un marc jurídic que nega encara d’entrada l’exercici democràtic dels catalans i catalanes a la seva lliure determinació col.lectiva. Posteriorment va encapçalar la plataforma electoral del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN), una experiència no reeixida.

La participació de Xirinacs en moviments reivindicatius el portà a ser un dels impulsors de l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació, esdevinguda Assemblea d’Unitat Popular (AUP) a principis dels anys noranta. Aquesta experiència recuperava l’esperit de l’Assemblea de Catalunya, amb la reivindicació del dret a l’Autodeterminació com eix central, però que recollia tota una tradició de lluites populars (feminisme, antimilitarisme, ecologisme, etc.) relligades des de l’organització assembleària. En aquest marc Xirinacs va participar a l’acte de Ripollet el 25 de juliol de 1992, que culminava les Marxes per la Independència en plena febre olímpica. En aquest sentit, Xirinacs va reprendre la tasca de solidaritat amb els empresonats que ja havia exercit durant anys. Fou portaveu dels presos independentistes detinguts durant l’Operació Garzón d’aquell 1992. Treballà per la llibertat dels empresonats i prengué un paper actiu en la denúncia de la tortura en uns anys en què els dirigents d’ERC pretenien doblegar la dignitat i els principis polítics dels presos independentistes.

Encara l’any 2000 Xirinacs va iniciar una campanya de protesta reclamant el dret a la independència dels Països Catalans a través d’unes plantades a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Fou l’inici de la campanya Jo també em planto, que va dinamitzar tot un teixit reivindicatiu. Però no fou fins la Diada del 2002 que de nou va saltar a la palestra arran d’unes  declaracions a un acte al Fossar de les Moreres, motiu pel qual fou condemnat a dos anys de presó i detingut i empresonat breument l’any 2005. La causa, haver-se mostrat amic de la lluita dels independentistes bascos i denunciar que qui exerceix la vertadera violència és l’Estat: Són els tancs espanyols que ocupen el País Basc. Cap arma basca no vol conquerir Espanya (Parlament integre).

El 6 d’agost va decidir posar fi a la seva vida amb un gest que servísper contrapuntar la covardia/ dels nostres líders, massificadors del poble. L’últim adéu a Xirinacs al Fossar de les Moreres, tot i la pluja, va reunir moltes catalanes i catalans. Però encara vam ser pocs. No ja per retre un darrer homenatge a la seva tenacitat, una lluita d’una vida, coherent en la seva trajectòria, sinó per a donar-nos a nosaltres mateixos mostres que encara som un poble digne, amb voluntat de continuar existint com a poble.

Presentació del col·lectiu Pla de Mallorca en marxa!

Us presentam una nova iniciativa molt interessant:

Després d’uns dos mesos de reunions i trobades per consolidar aquest projecte, aquest dijous fem el nostre primer acte en públic.
Aquest grup de Joves i no tant joves del pla de Mallorca, que ens hem aplegat davall les sigles de Pla de Mallorca en Marxa i que volem emprendre un camí per la defensa i la promulgació de la llengua, la cultura i el territori, aquest dijous ens presentem en societat; per que no hi ha res millor per començar un projecte amb ganes que una bona presentació.
Aquest dijous 25 d’agost farem la presentació al Teatre de Vilafranca de Bonany i farem la lectura del nostre manifest, després d’això projectarem la pel•lícula de “Jocs i Paraules”. Un cop finalitzat l’acte i haurà un refresc per a tots els assistents al so de les xeremies.
Esperem que hi vengueu tots, hi esteu ben convidats! Feu-ne difusió!

Pla de Mallorca en Marxa.