Comunicat de “Mallorca Lliure de Transgènics”

El passat dia 21 de setembre de 2011, el Conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori
aparegué fent les següents declaracions als mitjans de comunicació:
“el conseller al·lega seguretat jurídica als pagesos que cultiven transgènics, assegura que
es guarden les distàncies de seguretat entre cultius i que es tracta d’una qüestió científica
no ideològica”; “Donam una naturalitat total en quant a que tot lo que està permès dins la
comunitat europea i dins les Balears pues que se pugui fer, que els pagesos de ses
Balears tenguin ses mateixes oportunitats que té qualsevol altre d’Europa”
Considerant,
– Que no hi ha una directiva europea (perquè es va deixar en mans dels estats
membres) ni tampoc normativa estatal (perquè no s’ha aprovat cap decret o llei
sobre coexistència) ; ni tampoc cap normativa autonòmica.
– Que des de les administracions competents tant sols s’han fet recomanacions: de
la Comissió europea , de 23 de juliol de 2003, amb la finalitat de garantir la
coexistència dels cultius modificats genèticament amb l’agricultura convencional i
ecològica [notificada amb el número C(2003) 2624]. Aquesta recomanació no
estableix una distància de separació i recomana que siguin els estats membres que
ho regulin.
– Que els estudis científics sobre el tema no donen un resultat clar, depèn de l’autor i
el % de “tolerància” que permeten, els resultats són totalment diferents. Allò normal
és anar al voltant dels 200 metres però per exemple, els estudis fets a Catalunya
per l’IRTA parlen de 25 metres; i enguany un experiment científic sobre
contaminació genètica en blat de les índies a Uruguai ha comprovat contaminació a
una distància de 330 metres; i hi ha literatura científica que parla de fins a 10 km
d’aïllament entre cultius transgènics i altres.
– Que la única normativa que tenim a l’estat sobre distàncies de seguretat entre
cultius de blat d’índies genèticament modificat i cultiu de blat d’índies no transgènic
per producció de llavors de blat d’índies parlen de 220 metres (consultar el BOE
http://www.boe.es/boe/dias/2010/12/30/pdfs/BOE-A-2010-20061.pdf). Aquest seria
el cas de les varietats locals si es volgués mantenir la puresa de la llavor i evitar la
seva pèrdua irreversible.
– Que el cultiu de blat d’índies MON810 de la multinacional MONSANTO, que és
l’únic autoritzat a Espanya, està prohibit a França, Alemanya, Àustria, Polònia,
Itàlia, Luxemburg, Hongria, Bulgària i Grècia pel seu impacte ambiental, per la
impossibilitat d’evitar la contaminació genètica a altres cultius convencionals o
ecològics i per la incertesa dels seus efectes en la salut humana a llarg termini.
– Que dels camps de blat d’índies analitzats per la campanya Mallorca Lliure de
Transgènics, tres camps de cultiu convencionals estan a menys de 200 metres de
cultius transgènics, i dotze entre 200 i 800 m de distància, i un d’ells a 25 m. El que
suposa que s’han exposat a un risc de contaminació genètica.
Exigim, que el conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, doni
explicacions sobre les declaracions aquí esmentades. Que prengui nota de les
consideracions que aquí s’han exposat. Que convoqui la Comissió de Bioseguretat per a
que es compleixin les seves funcions de seguiment i control de cultius genèticament
modificats.

Cabres gestores de la forest [Opinió]

Aquesta és una carta que ens ha fet arribar el company Joan V. Lillo, tècnic de Medi Ambient: 

 

Si el que el Sr. José Ramon Bauzà anomena “gestió forestal” es basa en un pla de desforestació provocat per guardes de cabres, llavors cal entendre que no són tècnics en gestió forestal qui l’assessoren. Els plantejaments en gestió forestal del Sr. Gabriel Company, Conseller de Medi Ambient i altres coses importants, ens situen deu mil anys enrere en l’evolució de la relació home-natura. Molt conservador, sí.  Si, com va manifestar, una guarda d’ovelles fa més feina que una brigada forestal, llavors ja està tot dit. O no, potser encara les pensen pitjor.

Ara bé la greu irresponsabilitat en que es situarien ambdós, més el silenci còmplice dels qui cobren per gestionar el què del medi, s’ha de denunciar. Una modificació substancial de la coberta vegetal provocat per ramats de cabres o altres herbívors, requerirà en tot cas una autorització basada en un informe tècnic favorable. Favorable a les espècies de flora i fauna salvatges. Que, en tota lògica en la matèria, ha de ser contrari. Altra cosa s’ha de considerar imputable de denúncia pública, a la normativa i fins i tot judicial i davant totes les institucions i els organismes competents en la matèria, també els europeus.

L’opinió pública, tan capficada en els seus importants problemes econòmiques, faria bé en avaluar el seu grau de responsabilitat, pel que fa als efectes, que sobre temes vitals, el medi natural inclòs el climàtic, implica la seva decisió de votar aquest personal i en conseqüència atorgar tal grau poder de decisió a tals inoperants i ineptes en matèries de gestió tan importants.

 

Tan importants que hi són en joc la vida.

Comunicat de Jubilats per Mallorca contra les mesures lingüístiques del Govern

El govern Balear amb el darrer acord de fer innecessari el coneixement del mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterer (el català) per fer feina a la funció pública a les illes Balears,  s’acaba de fer còmplice del delicte d’etnocidi (genocidi lingüístic) que, fa casi 300 anys, va decretar en Felip Vè contra els autòctons d’aquestes illes. S’ha demostrat que és una mentida l’excusa de mal pagador que posen de dir que el “Balear” és una llengua diferent del català, contra l’opinió de la Real Academia Española de la Lengua,  de tota la comunitat científica en matèria lingüística i de totes les universitats del món.

S’ha demostrat que és una mentida perquè quan volen llevar el requisit de coneixement del català no hi volen posar el de coneixement del Balear, i és així perquè volen eliminar la nostra llengua. Perquè, ¿com és possible que essent obligatori el coneixement d’una llengua de la força del castellà i innecessari el coneixement del mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterer, i amb la pressió dels mitjans de comunicació i de la mobilitat poblacional, pugui perviure la llengua pròpia dels autòctons? Ells ho saben i per això ho fan.

Des de Jubilats per Mallorca afirmam que:

1.- El fet de que hi hagi qualsevol llengua que a les illes Balears tengui un estatus de reconeixement i d’oficialitat superior al de la llengua pròpia dels autòctons és una injustícia, una acció colonialista i un atemptat contra els nostres drets lingüístics

(d’acord amb la Declaració Universal dels Drets Lingüístics que en el seu dia fou aprovada tant pel Parlament Balear com pel Parlament Espanyol)

2.- La democràcia no és la dictadura de la majoria i ningú, al·legant majories parlamentàries més o manco conjunturals, no té el dret d’atemptar contra els drets fonamentals del nostre poble.

3.- Aquesta decisió del Govern Balear, a més d’esser una injustícia colonialista manifesta, va en contra dels interessos laborals dels qui han estudiat aquí i dels d’aquells qui, vénguin d’on vénguin, estimen aquestes illes i tot allò que els és propi, i a favor dels interessos dels  qui vulguin venir aquí a fer de funcionaris “turistes” i dels d’aquells que, siguin o no siguin d’aquí, odien  les característiques que ens identifiquen com a poble o les tenen per no res.

4.- Si el PP no obliga el govern que el representa a rectificar aquesta decisió demostrarà esser un partit colonialista i antibalear.

5.- No renegarem dels nostres drets lingüístics i els exercirem més enllà de les decisions tiràniques dels polítics de torn.

Activitats de la Universitat Lliure per aquesta setmana

Hola, us passam les properes activitats de la Universitat Lliure de la Plaça:

Xerrades d’Arcadi Oliveres

Hola,

si algú és un incondicional seguidor d’Arcadi Oliveres, està de sort. Aquest dissabte, n’Arcadi estarà per l’illa i impartirà dues conferències ben interessants:

La primera serà aquest dissabte 8 d’octubre a les 11h a la Llibreria Àgora (C/Jardí Botànic, 2). Vendrà a presentar el seu nou llibre “Un altre món”.

L’altre proposta serà el mateix dia a les 17:30 al Club Diario de Mallorca (C/Puerto Rico, 15) sota el títol “El empobrecimiento económico y ético de Occidente. Algunas Opciones”. parlarà sobre les mentires i els mites del desenvolupament i creixement econòmic.

Per si algú no coneix encara n’Arcadi, aquí hi podrà trobar un petit article de presentació.

Guerra a Mort contra el pensament [Opinió]

Jordí Martí, membre de la CGT-Catalunya i militant independentista (de Llibertat.cat)

No és cap ximpleria tot el que està passant amb l’educació pública en aquest estat on vivim. I dic estat perquè malgrat les competències autonòmiques és, encara ara, l’estat qui marca les línies mestres i les tendències d’actuació generals en el territori que li és propi. Durant anys hem assistit a un continuat patrocini, amb diners públics, d’escoles privades destinades en la seva majoria a acollir els fills i les filles de les classes altes o de les mitjanes tirant cap a dalt. Les més elitistes preparaven les classes dirigents i les que no ho eren tant preparaven les i els qui els portaven les palanganes. Tot i això, l’escola pública es nodria d’un professorat que, després de lluites molt intenses als vuitanta va aconseguir un nivell de vida adequat al desgast que la professió provoca; i amb això no vull dir que altres oficis, feines o treballs no mereixin retribucions i vacances similars.

La pujada de nivell de vida va anar aparellada amb una potenciació del raonament davant de la superstició, de la llum davant de la foscor, del coneixement davant de l’ordre, del saber davant del dogma. No era “l’esperit de l’època” sinó la lluita continuada i en aquest cas efectiva per establir models pedagògics alliberadors davant del profundament autoritari que als Països Catalans sota Espanya heretàvem de la passada dictadura.

Ara tot ha canviat. L’escola pública és posada en dubte dia sí i dia també. L’absoluta majoria de notícies que hi van aparellades són negatives i potencien percepcions personals que es poden tenir però que la realitat, tossuda, desmenteix dia rere dia. Milers i milers de professionals defensen a les seves aules que és mentida que l’escola estigui tan en crisi que calgui enviar els infants amb recursos als capellans i les monges. Això seria entès completament si no hi hagués hagut una reformulació dels graus d’importància que alguns conceptes han pres en els darrers anys. Ja no importa ser bona persona sinó treballador competitiu, ja no importa aprendre en la complexitat que aquesta paraula porta aparellada sinó saber alguna cosa concreta per obtenir uns diners a canvi de l’aplicació d’aquesta cosa que sabem fer, ja no cal aprendre a ser lliure i respectuós amb la resta d’éssers humans sinó triomfar (xafant a qui sigui)… És ben clar que aquests conceptes no són nous però també ho és que la proliferació del seu ús ha vingut dirigida i si voleu imposada amb tota la subtilitat o violència que el context on s’han desenvolupat demanava.

 

A l’aparador de l’ultraliberalisme de l’Escola de Chicago, a Xile, els ho han dit clar: cal pagar per estudiar. I a Madrid, l’Esperanza Aguirre ja s’atreveix a formular el mateix amb paraules no tan dures com és la realitat del país americà. S’ha acabat l’escola com a anivelladora social, com a espai per al saber i el coneixement. El mercat, voraç com sempre però ara amb la directa posada, s’ha llençat damunt escoles i instituts per treure’n benefici. Res no quedarà que no ens puguin vendre ja que l’educació als seus ulls ha esdevingut també mercaderia. Es tracta de la mateixa lluita de classes de sempre. Ens volen maquinetes dòcils per a les seves cadenes de muntatge fins que no en trobin altres que ho facin més barat i més ràpid. I és segur que ens arribaran a fer creure que cal ser competitius, formar treballadors obedients i, recitant Orwell, flexibles, que s’adeqüin a tot. Ens demanen un cap tou, permeable als seus missatges de domini per convèncer-nos que estem en crisi permanent i ens cal saber tot allò tècnic que calgui, sense pensar si pot ser, sobretot sense pensar. Perquè en el fons aquesta és només una guerra contra el  pensament, contra el pensament que ens pot fer lliures o alliberar-nos, o mantenir-nos esclaus feliços. Que ja se sap que amb la llibertat no es pot especular en els mercats de valors i per tant, en el seu món, no serveix per a res… I ara més que mai, “nosaltres no som d’eixe món”.

S’obri un nou espai a Sóller!

El col·lectiu Albaïna ens convida a conèixer el seu nou local:
Des del Col·lectiu Albaïna de Sóller ens complau convidar-vos a l’acte d’inauguració del Casal La Victòria.
La presentació d’aquest nou espai a Sóller es durà a terme el proper dissabte 8 d’octubre a partir de les 19h i comptarem amb les actuacions de na Nendy amb el saxofonista Manu i de Sa Cabra que Sopa. Tot seguit es realitzarà un sopar i una glosada popular.
Vos convidam a conèixer aquest nou espai; un projecte què, amb un model de finançament autogestionat, estarà obert al poble per a la realització d’una gran varietat d’actes: xerrades, tallers, concerts, projeccions, exposicions, etc.
El Casal La Victòria es troba situat al C/ Victòria 11 de maig, número 44.
Vos hi esperam!
Salutacions,
Col·lectiu Albaïna