Comunicat de “Mallorca Lliure de Transgènics”

El passat dia 21 de setembre de 2011, el Conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori
aparegué fent les següents declaracions als mitjans de comunicació:
“el conseller al·lega seguretat jurídica als pagesos que cultiven transgènics, assegura que
es guarden les distàncies de seguretat entre cultius i que es tracta d’una qüestió científica
no ideològica”; “Donam una naturalitat total en quant a que tot lo que està permès dins la
comunitat europea i dins les Balears pues que se pugui fer, que els pagesos de ses
Balears tenguin ses mateixes oportunitats que té qualsevol altre d’Europa”
Considerant,
– Que no hi ha una directiva europea (perquè es va deixar en mans dels estats
membres) ni tampoc normativa estatal (perquè no s’ha aprovat cap decret o llei
sobre coexistència) ; ni tampoc cap normativa autonòmica.
– Que des de les administracions competents tant sols s’han fet recomanacions: de
la Comissió europea , de 23 de juliol de 2003, amb la finalitat de garantir la
coexistència dels cultius modificats genèticament amb l’agricultura convencional i
ecològica [notificada amb el número C(2003) 2624]. Aquesta recomanació no
estableix una distància de separació i recomana que siguin els estats membres que
ho regulin.
– Que els estudis científics sobre el tema no donen un resultat clar, depèn de l’autor i
el % de “tolerància” que permeten, els resultats són totalment diferents. Allò normal
és anar al voltant dels 200 metres però per exemple, els estudis fets a Catalunya
per l’IRTA parlen de 25 metres; i enguany un experiment científic sobre
contaminació genètica en blat de les índies a Uruguai ha comprovat contaminació a
una distància de 330 metres; i hi ha literatura científica que parla de fins a 10 km
d’aïllament entre cultius transgènics i altres.
– Que la única normativa que tenim a l’estat sobre distàncies de seguretat entre
cultius de blat d’índies genèticament modificat i cultiu de blat d’índies no transgènic
per producció de llavors de blat d’índies parlen de 220 metres (consultar el BOE
http://www.boe.es/boe/dias/2010/12/30/pdfs/BOE-A-2010-20061.pdf). Aquest seria
el cas de les varietats locals si es volgués mantenir la puresa de la llavor i evitar la
seva pèrdua irreversible.
– Que el cultiu de blat d’índies MON810 de la multinacional MONSANTO, que és
l’únic autoritzat a Espanya, està prohibit a França, Alemanya, Àustria, Polònia,
Itàlia, Luxemburg, Hongria, Bulgària i Grècia pel seu impacte ambiental, per la
impossibilitat d’evitar la contaminació genètica a altres cultius convencionals o
ecològics i per la incertesa dels seus efectes en la salut humana a llarg termini.
– Que dels camps de blat d’índies analitzats per la campanya Mallorca Lliure de
Transgènics, tres camps de cultiu convencionals estan a menys de 200 metres de
cultius transgènics, i dotze entre 200 i 800 m de distància, i un d’ells a 25 m. El que
suposa que s’han exposat a un risc de contaminació genètica.
Exigim, que el conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, doni
explicacions sobre les declaracions aquí esmentades. Que prengui nota de les
consideracions que aquí s’han exposat. Que convoqui la Comissió de Bioseguretat per a
que es compleixin les seves funcions de seguiment i control de cultius genèticament
modificats.

Anuncis

Cabres gestores de la forest [Opinió]

Aquesta és una carta que ens ha fet arribar el company Joan V. Lillo, tècnic de Medi Ambient: 

 

Si el que el Sr. José Ramon Bauzà anomena “gestió forestal” es basa en un pla de desforestació provocat per guardes de cabres, llavors cal entendre que no són tècnics en gestió forestal qui l’assessoren. Els plantejaments en gestió forestal del Sr. Gabriel Company, Conseller de Medi Ambient i altres coses importants, ens situen deu mil anys enrere en l’evolució de la relació home-natura. Molt conservador, sí.  Si, com va manifestar, una guarda d’ovelles fa més feina que una brigada forestal, llavors ja està tot dit. O no, potser encara les pensen pitjor.

Ara bé la greu irresponsabilitat en que es situarien ambdós, més el silenci còmplice dels qui cobren per gestionar el què del medi, s’ha de denunciar. Una modificació substancial de la coberta vegetal provocat per ramats de cabres o altres herbívors, requerirà en tot cas una autorització basada en un informe tècnic favorable. Favorable a les espècies de flora i fauna salvatges. Que, en tota lògica en la matèria, ha de ser contrari. Altra cosa s’ha de considerar imputable de denúncia pública, a la normativa i fins i tot judicial i davant totes les institucions i els organismes competents en la matèria, també els europeus.

L’opinió pública, tan capficada en els seus importants problemes econòmiques, faria bé en avaluar el seu grau de responsabilitat, pel que fa als efectes, que sobre temes vitals, el medi natural inclòs el climàtic, implica la seva decisió de votar aquest personal i en conseqüència atorgar tal grau poder de decisió a tals inoperants i ineptes en matèries de gestió tan importants.

 

Tan importants que hi són en joc la vida.

[Crònica] Les bicicletes tornen a sortir al carrer

Avui dematí, més d’una cinquantena de persones han pedalejat per Ciutat per demanar un món més sostenible, una ciutat sense cotxes i un planeta on es pugui viure sanament. Tot això, sense deixar de recordar com l’Ajuntament de Palma, en aquests últims mesos, ha fet passes cap enrere en matèria de mobilitat i va fer desmantellar el carril bici d’Avingudes. D’aquest en queda sols algun tram en què el paviment resta irregular per mor de l’arrabassament de la pintura envermellonada que indicava el camí per a les bicicletes.

La marxa d’avui era una extensió de la trobada del passat dia 24 que va ploure, i malgrat ajornar-se pel dia d’avui,  un gran nombre de persones no es va fer enrere i va iniciar un recorregut una mica més breu.
A més, durant aquests darrers dies s’han concentrat una sèrie de dates destacades pel que fa a la mobilitat. Dia 24 de setembre va ser el Dia Mundial contra la Crisi Climàtica, del 16 al 22 de setembre, la setmana per a la mobilitat sostenible i dia 22, el Dia Internacional sense cotxes. La bicicleta és una bona solució per aquests tres problemes que pretenen visibilitzar aquests tres dies (però és el mateix problema de fons).

A les 10:30 els Tambors per la Pau han rebut els primers ciclistes i han animat el punt de trobada, la Plaça Espanya, amb una batucada. També els Joves del GOB han fet acte de presència i han mostrat una pancarta amb el lema “Pedalegem cap a un món més sostenible”.

La pedalejada ha començat passades les 11h i les bicicletes s’han dirigit per la zona de Blanquerna, polèmica també aquests últims mesos per l’accés novament de vehicles motoritzats. Després, s’ha tornat a davallar per Avingudes i, sempre acompanyats per la policia motoritzada, s’ha accedit al centre fins arribar a Cort que, com ja és habitual, s’ha dedicat una xiulada i “timbrada” als responsables que la mobilitat sostenible sigui avui més aviat fantasia que realitat. Aquesta ha estat el punt àlgid de la manifestació, també quantitativament, ja que durant la primera hora es solen anar afegint bicicletes.
El recorregut ha seguit fins a la Catedral, on s’ha pogut fer constància de la queixa als turistes; després s’ha pedalejat cap a Conquistador, Passeig del Born, Passeig Sagrera, Avinguda Argentina, Avingudes i, finalment, s’ha acabat, de nou, a la Plaça d’Espanya.

La pròxima convocatòria, serà de nou el primer dissabte de mes, que serà dia 5 de novembre. El punt de trobada serà la plaça d’Espanya a les 10:30. La pedalejada tornarà a ser temàtica: els i les ciclistes hauran de venir mudats i mudades amb camises, americanes, faldetes i tacons. La idea és demostrar que la bicicleta és una possibilitat real de transport per a tothom. No hi ha excuses per raons de vestir o de suar.

Algunes fotografies de l’acte:


 

Activitats durant la Setmana de la Biodiversitat Cultivada

Hola companys i companyes, ens han fet arribar el programa de la Setmana de la Biodiversitat Cultivada en què hi podem trobar:

Divendres 30 de setembre:  Xerrada: “Varietats locals i agrobiodiversitat” + tast de varietats locals (20h a Calonge)

Dissabte 1 d’octubre: Roda de premsa i presentació del manifest i de les activitats de la Setmana de la Biodiversitat Cultivada (11:30 al Mercat ecològic de Ciutat)

Dimarts 4 d’octubre: 17:30 Sembra de varietats locals (Hort de la Presó) i a les 18h Sembra de varietats locals i taller de fer planter (Hort urbà d’Es Viver, Ciutat)

Dimecres 5 d’octubre: Recol·lecció de pebres de cireta per llavora (16h a Finca Son Pacs)

Dijous 6 d’octubre: Sembra de varietat locals (17:30 a Hort urbà Sa Riera)

Divendres 7 d’octubre: Curs d’Hort urbà i varietats locals I (de 17h a 19h a es Baluard)

Dissabte 8 d’octubre: Curs d’Hort urbà i varietats locals II  (de 11h a 13:30h a es Baluard) + Presentació de la campanya 2011:localització de cultius transgènics i denúncia a la problemàtica (11h al Mercat ecològic de Ciutat)

Malgrat la pluja, la Massa Crítica segueix pedalejant

Hola companyes i companys, us passam la crònica de la marxa en bici que ha tengut lloc avui dematí per part de Massa Crítica, tot i la pluja.

Com no podia ser d’altra manera, Massa Crítica no s’ha espantat davant la pluja. Tampoc ens va espantar el cap de fibló que fa quatre anys va deixar Palma en situació de col·lapse. Els cotxes aturats mentre les bicis circulàvem. Avui, A les 10,30 ja eérem més de 15 persones que sota la pluja esperàvem que el temps milloràs. A les 11,00 h. el temps ha millorat un poc i sota la pancarta feta pels joves del GOB “PEDALEGEM CAP A UN MÓN SOSTENIBLE” hem partit més de 50 ciclistes amb la idea de fer una part de la ruta que teníem programada. Hem iniciat la ruta per les Avingudes, continuant pel Blanquerna, C/ 31 de Desembre per tornar acabar a la Plaça d’Espanya.

Conscients que les condicions atmosfèriques han aturat a alguna gent a venir -especialment famílies amb infants petits-, des de Massa Crítica hem decidit repetir-la el proper dissabte, dia 1 d’Octubre amb el mateix lema i recorregut. Si el temps no ens atura, tampoc el retrocés amb matèria de mobilitat que fa i té previst fer l’Ajuntament de Palma i Govern ens aturarà. Seguirem reclamant el que creim que és un dret i una necessitat. Si ells no ho veuen el Planeta ens ho exigirà tard o prest.
Per això animam a tots els que avui no han vengut i tots els que no han pogut venir a venir a la propera Massa Crítica que tendrà lloc el proper dissabte, 1 d’octubre a les 10,30 h. a la Pça. d’Espanya. Volem agrair la presència de Tambors per la Pau tot i no haver pogut tocar i si poden, els esperam a la propera!
Per una ciutat sense cotxes, per una món més sostenible, per uns polítics més sensibles amb el medi ambient i el turisme!

Primers resultats de la campanya Mallorca Lliure de Transgènics 2011

Per tercer any consecutiu, la campanya Mallorca Lliure de Transgènics publica les localitzacions de parcel·les on s’ha conreat blat de les índies modificat genèticament a la nostra illa. En aquest informe que ara vos presentam trobareu els resultats de les prospeccions que hem fet a la zona de sa Pobla, allà on més blat de les índies es conrea a la nostra illa. Al document veureu que s’han localitzat diferents parcel·les als municipis de Campanet, Muro i sa Pobla. Però allò més innovador d’aquest informe és que per primera vegada indica’m on són les parcel·les quan encara no han estat segades.

Introducció:

A l’espera de la publicació de les dades oficials sobre superfície de cultius genèticament modificats i llavors transgèniques venudes a l’any 2011, la campanya Mallorca Lliure de transgènics ofereix les primeres dades.

Tot i així, sabem que enguany tindrem menys dades oficials que als darrers anys. Donats els canvis normatius. Amb el nou reglament de registre de varietats comercials es dona una major privacitat a les dades de les cases comercials de llavors i es deixaran de publicar les dades sobre les varietats de llavors transgèniques venudes per municipis.

Amb els resultats obtinguts a la darrera campanya, s’ha decidit arrancar aquesta a sa Pobla, on s’han incrementat notòriament aquests cultius -i als municipis veïns de Muro, Búger i Campanet- a més de ser el municipi que presenta major superfície cultivada de blat de les índies.

Un altre motiu és que s’han trobat diverses varietats locals d’aquest cultius, mantingudes tradicionalment a aquesta zona. Tot això planteja un escenari de possibles contaminacions genètiques en presència de cultius de blat d’índies transgènic.

Marc legislatiu i context a Mallorca:

Durant el mes de maig de 2007, en un període governat pel Partit Popular, es va aprovar el Decret 66/2007 que estableix la creació d’un Registre d’Organismes Modificats Genèticament a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’obligatorietat dels agricultors d’informar de les dades de la localització i de la superfície dels seus cultius transgènics per incloure en el Registre. En el mateix Decret es va crear també la Comissió de Bioseguretat, el principal objectiu de la qual és el control i el seguiment dels cultius transgènics a les Illes Balears. Desprès de 3 anys des de la seva aprovació, va tenir lloc la primera reunió d’aquesta Comissió durant el febrer de 2010. Ha passat més d’un any desprès d’aquest reunió i no s’ha tornat a convocar, tot i l’acord que estableix que la periodicitat de les seves reunions en sessió ordinària serà de sis mesos.
L’octubre de 2007, durant el govern del Pacte, el Parlament Balear va aprovar la Declaració de les Illes Balears com a Territori Lliure de Cultius Transgènics. Però sembla que no hi hagi hagut voluntat política suficient per fer efectiva aquesta declaració de bones intencions. La tendència a Mallorca de conrear blat de les índies transgènic ha continuat augmentant any rere any. Tant sols a Menorca s’ha aconseguit aturar el cultiu de transgènics fins ara.
Des de la campanya Mallorca Lliure de Transgènics, hem sol·licitat en repetides ocasions informació al Registre sobre les quantitats i la localització dels transgènics sembrats. Tant sols en una ocasió hem rebut resposta amb les dades globals de hectàrees i nombre de parcel·les, però sense especificar la seva localització ni el municipi al qual pertanyen. Consideram que es una falta de transparència i un risc pels agricultors ecològics o simplement pels que vulguin mantindre els seus cultius lliures de la possible contaminació genètica.

Resultats de la campanya de detecció de cultius transgènics:

Enguany i a diferència dels dos darrers anys ens hem avançat a fer la recollida de mostres i la posterior anàlisi d’aquestes. A més, hem incrementat notablement l’esforç. En total, a la conca de sa Pobla hem recollit 44 mostres repartides pels municipis de Campanet, Búger, sa Pobla i Muro.
Una vegada realitzades les analítiques pertinents, 9 han donat positiu i la seva localització està repartida entre els tres municipis.
La següent taula mostra la ubicació de les parcel·les que han donat un resultat positiu a les analítiques de les mostres recollides; el que vol dir que ens trobem amb camps de blat d’índies transgènics de la varietat Mon-810 de Monsanto.

Localitzacions dels camps cultivats amb llavors transgèniques
Dues de les mostres que han donat positiu: la de Campanet (Pol 1- Par 28) i la de sa Pobla (Pol 12 Parc 146) són de camps que es troben arran del torrent de Sant Miquel que desemboca dins el Parc Natural de s’Albufera.
Llavors unes altres fan referència a camps que es localitzen entre el Camp de Ca, el camí de Can Fornari, el camí de Don Xim i el camí de Can Llaveta, tots ells dins el municipi de sa Pobla (Pol 6 Parc 18; Pol 9 Parc 107; Pol 10 Parc 99-100 i 294; Pol 10 Parc 93). Mentre que un altre camp transgènic ha estat localitzat al camí d’en Totxo també dins el municipi de sa Pobla, just abans d’arribar al torrent de Muro (Pol 15 Parc 126).
Finalment, les dues darreres mostres que han donat positiu pertanyen al municipi de Muro.
Els dos camps afectats es troben al voltant de la carretera MA-3430 direcció sa Pobla – Muro. Un just després de passar el torrent de Muro, a l’esquerra aprop de Vinromà (Pol 3 Parc 90) i un altre a la dreta de la carretera (Pol 2 Parc 235).
Tot i el nombre de mostres recollides, els nostres resultats tan sols són una petita aproximació a la realitat present. Ja que hem deixat molts de camps amb presència de blat de les índies sense mostrejar. Car tampoc era la nostra intenció fer-ho tot. Però si suficient per detectar la presència de cultius transgènics.

Risc de contaminació genètica d’altres cultius:

La informació que vos presentam en aquest document té un caràcter agredolç -tot i la presència de transgènics, la majoria de pagesos opten per sembrar varietats no transgèniques- que es torna més agre si valorem les possibilitats de contaminació.
En el cas del blat de les índies, la contaminació transgènica no és una possibilitat sinó una realitat més que demostrada. Dos informes de 20061 i 20082 ens mostraven com els conreus de blat de les índies no modificats genèticament a l’Aragó i a Catalunya han estat contaminats any rere any fins a crear una situació d’abandonament d’aquest cultiu de la gran majoria de pagesos que no volen saber res de transgènics.
El blat de les índies fa servir el vent com a mitjà per pol·linitzar-se, i el seu pol·len pot volar grans distàncies. Així, el pol·len dels conreus de blat de les índies MON810 de sa Pobla, Muro o Campanet haurà volat i hi ha grans possibilitats de què hagi fecundat altres conreus. Si analitzem els grans de blat de les índies provinents d’aquestes fecundacions veurem com tenen presents els gens del MON810, amb tots els inconvenients que això representa. Ara mateix no hi ha cap estudi, ni cap interès per part de l’administració per estudiar la contaminació transgènica a la nostra illa, però una vegada més ens hem de remetre als informes esmentats amb anterioritat que mostren i demostren com la contaminació s’ha generalitzat a Catalunya i l’Aragó en els darrers anys. Només per salut democràtica, convindria que l’assumpte de la contaminació s’abordés seriosament i es fessin estudis.
Els pagesos que opten per no sembrar transgènics tenen els seus motius, igual que els consumidors  que opten per no consumir-los.
A més, els informes ens mostren les negatives conseqüències econòmiques que la contaminació transgènica ha tengut en alguns pagesos que havien compromès una producció lliure d’OMG i en els pagesos ecològics (la presència d’OMG està totalment prohibida en l’agricultura i la ramaderia ecològiques). Així mateix, dins el context europeu en què la majoria de la població no vol transgènics i on diferents països (entre ells Alemanya, Àustria, França o Itàlia) prohibeixen aquests conreus, produir conreus transgènics o productes contaminats genèticament no té sentit i representa engrunar-se els dits de cara al futur. Es pot arribar al punt que els productes derivats d’aquest blat de les índies o dels animals alimentats amb ell siguin rebutjats pels consumidors locals i europeus.
Una altra conseqüència de la contaminació transgènica és la pèrdua de biodiversitat. Si hi ha pagesos de la zona que conserven varietats tradicionals -que ens consta que sí-, aquestes tenen moltes possibilitats d’empeltar-se amb gens de MON810, hibridant-se i perdent-se per sempre més
aquesta varietat tradicional.

Demandes:

– Demanam que l’administració aporti informació pública sobre la localització exacta dels cultius transgènics sembrats a les Balears.
– Denunciem a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori i concretament als responsables polítics per la seva absoluta passivitat en el tema. Fa més d’un any que s’hauria d’haver reunit la Comissió de Bioseguretat i, a dia d’avui, encara no ho ha fet. Així mateix, demanam el compliment de les seves funcions de seguiment i control dels cultius OMG.
– Denunciem el fet que la carn és venuda a les carnisseries sense informar als consumidors que la carn procedeix d’animals alimentats amb pinsos transgènics.

De cara al futur:

Tenim previst:
– Difondre informació adreçada als consumidors/eres i als pagesos/es sobre el risc i la problemàtica que impliquen els transgènics a l’agricultura i a l’alimentació.
– Accions de denúncia dins de la setmana estatal per la diversitat agrícola cultivada (1 a 9 d’octubre).
– Seguim amb la campanya de detecció de cultius transgènics.

Més informació:

Descarregau l’informe en .pdf

Resultats de l’any passat: https://contrainfomallorca.wordpress.com/2011/02/15/mallorca-no-es-lliure-de-transgenics/

“Guia roja y verde de alimentos transgénicos”, de Greenpeace (octubre 2010): http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/transgenicos/gu-a-roja-y-verde.pdf

e-mail: mallorcasensetransgenics@riseup.net

Web: http://www.autistici.org/mallorcasensetransgenics/

Com fer un calefactor solar amb llaunes reutilitzades

Prepara’t pel fred de l’hivern amb una interessant idea extreta d’ecocosas.com. En aquesta ocasió ens expliquen com fer un calefactor solar amb llaunes de refresc o cervesa. Torna la cultura del DIY:

Una excel·lent idea de bricolatge, reciclatge en què utilitzant les llaunes d’alumini per captar la radiació solar i escalfar l’aire, podem fabricar un calefactor solar per a la nostra casa. El sistema és molt senzill, es fa circular l’aire per dins de les llaunes que exposades al sol l’escalfen a una temperatura considerable, pot servir com a suport a la calefacció que tinguem a casa, i baixar considerablement la factura del gas o la llum i l’impacte que això suposa.

Construcció d’un calefactor solar amb llaunes d’alumini

El procés de construcció és bastant simple, es perforen les llaunes a la base, per després unir-les utilitzant una silicona resistent a altes temperatures, formant una columna de llaunes.

Aquestes mateixes llaunes, després, s’instal·laran en una caixa de fusta on deixarem una càmera en ambdós extrems d’ aquesta per a l’entrada i sortida d’aire.

Ara toca la part de pintura: tota la caixa de fusta es pintarà de blanc, mentre que les columnes de llaunes d’alumini es pintaran de negre, la qual cosa ajudarà a la tasca, més de donar-li una bonica presentació, en els extrems on es va deixar l’espai es realitzarà una perforació que quedarà creuada per afavorir el flux d’aire pel sistema

Finalment, es posarà a tota la part frontal un plexiglàs (Policarbonto / Acrílic) que servirà per aïllar el calefactor i augmentar el poder dels raigs solars, les càmeres que deixem en els extrems segellaran amb una fusta contraxapada pintada també de negre.

Calefactor sense el Plexiglass

I ja està preparat. Ara toca cercar el millor lloc per instal·lar-lo. Com que només funciona quan hi ha sol, hem de tenir en compte aquest detall per a la seva instal·lació. El calefactor que hem fet no pot substituir a cap sistema de calefacció que ja tinguem però si pot actuar com a complement.

El principi és molt senzill, mitjançant un petit ventilador, per exemple d’una font d’ordinador, s’impulsa aire des de la casa al calefactor, ja a l’exterior aquest aire circulés per les llaunes elevant la seva temperatura i tornarà a la casa per la part superior .

Esquema de funcionament del calefactor.

S’ha fet diverses proves a climes freds i resulta que s’aconsegueix mantenir una sala de 20 metres a 21 º C durant gran part del dia sense un altre sistema suplementari. Vist, doncs, el baix cost i les possibilitats d’estalvi, val la pena el provar-ho.

Més informació: http://solar.freeonplate.com/solar_panel_DIY.htm