Comunicat aclaratori del SEPC

Sobre la notícia apareguda ahir al Diari de Balears, on surt que el nostre portaveu ha dit que l’assemblea d’estudiants de la UIB pertany al SEPC, dir que es tracta d’un error de qui ha escrit l’article.
És evident que el SEPC donam suport a l’assemblea, però en cap moment s’han fet declaracions en aquest sentit: el SEPC és un sindicat d’estudiants que pertany a l’Esquerra Independentista, mentre que l’Assemblea d’Estudiants de la UIB és un òrgan de poder popular obert a tota la comunitat estudiantil.
Estam en procés de demanar una rectificació al dBalears, vos demanam disculpes i esperam que no es doni una impressió equivocada del SEPC.

Visca la lluita estudiantil!

[Crònica] Crits contra les retallades en matèria d’educació

Milers de persones (els diaris parlen de 4.000 manifestants) es reuniren ahir a la plaça d’Espanya de Ciutat per participar a la manifestació convocada en motiu de la Jornada Mundial del Treball Decent, si bé, a la pràctica, va significar una mostra de rebuig a les retallades en l’àmbit de l’educació promogudes pel govern de José Ramón Bauzá. La manifestació va ser convocada pels sindicats UGT, CCOO i STEI-i, encara que comptà també amb el suport d’altres col·lectius i moviments socials.

La manifestació, convocada amb el lema “El treball decent no és un privilegi. La feina i les persones abans que res” que l’encapçalava, va sortir de la plaça d’Espanya al voltant de les 19:30 hores, i acabà a la plaça de Cort dues hores més tard, després d’haver recorregut el carrer de Sant Miquel, la plaça Major i el carrer Colom. Sota lemes com “Menys corrupció i més educació”, la manifestació va transcórrer sense cap incident remarcable.

La plaça de Cort, on va acabar la manifestació, va quedar petita per acollir els milers de manifestants, que ompliren el carrer de Colom fins a la plaça Major mentre els líders dels sindicats convocants (Lorenzo Bravo per UGT, Katiana Vicens per CCOO i Biel Caldentey per STEI-i) realitzaven els seus parlaments des del banc del sinofós. En termes generals, els sindicats animaren els treballadors a defensar els seus drets davant els atacs i les retallades promogudes pels poders públics, tant en l’àmbit laboral com en l’educatiu o sanitari, entre d’altres. També avisaren de les privatitzacions que el govern del PP pretén dur a terme, i que haurà de trobar una resposta en el carrer. En paraules de Caldentey, es tracta d’una “lluita social”.

[Ampliat] Demà, concentra’t per una educació pública de qualitat

Demà (dia 6) hi ha prevista una concentració en defensa dels nins i les nines de l’ensenyament públic. Serà a les 19h a la Plaça d’Espanya.

Jornada Mundial de Treball Decent: “El treball decent no és un privilegi”

Convoquen: STEI-i, UGT, CCOO, ANPE.

S’hi ha adherit l’Esquerra Independentista de Mallorca: http://endavantmallorca.wordpress.com/2011/10/05/lesquerra-independentista-de-mallorca-sadhereix-a-la-manfestacio-en-favor-de-lensenyament-public/

El treball decent no és un privilegi!

MANIFEST:

La Confederació Sindical Internacional (CSI) va aprovar en el seu Congrés fundacional (Viena, 2006)
la celebració d’una Jornada Mundial pel Treball Decent (JMTD) el set d’octubre de cada any.
El concepte de “treball decent”, encunyat per l’Organització Internacional del Treball (OIT), es refereix a què es realitza respectant els convenis proclamats fonamentals per aquesta organització el 1998 -llibertat sindical, dret de vaga i negociació col·lectiva, prohibició del treball infantil i del treball forçós, i prohibició de tota forma de discriminació laboral- i que, a més a més, és un treball que es realitza sota contracte, amb una remuneració justa i el dret a unes prestacions socials bàsiques.
Les JMTD han tractat de cridar l’atenció als poders polítics i econòmics, nacionals i internacionals, i a les societats, sobre les condicions tan difícils en què el model neoliberal de globalització manté una majoria de la població treballadora del nostre planeta. També han tengut un caràcter reivindicatiu en la seva exigència d’universalització dels drets fonamentals del treball.
La CSI considera, amb tota raó, des d’una posició internacionalista que només la lluita en comú dels treballadors i treballadores de tot el món pel treball decent permetrà aconseguir els drets del treball i una vida digna als qui avui no la tenen i, al mateix temps, mantenir-los als qui els han aconseguit i es veuen sotmesos, avui, als països desenvolupats, a una forta ofensiva per deteriorar-los.
Des de 2008, la profunda crisi econòmica mundial que patim, provocada per la cobdícia sense límits dels especuladors financers i immobiliaris i la falta de regulacions econòmiques i de govern democràtic del món, ha produït un notable increment de la desocupació i un deteriorament de les condicions de treball en la majoria de les nacions. S’han perdut prop de 40 milions d’ocupacions; el nombre de persones sense feina ha arribat a 205 milions, i el de treballadors precaris a 1.450 milions, gairebé la meitat dels que treballen en el món. A Europa el nombre d’aturats ascendeix a 23 milions i a Espanya ens acostam als cinc milions, dels quals el 46% són joves menors de 25 anys.
Abans de la crisi, el programa de l’ONU per aconseguir els anomenats Objectius del Mil·lenni pretenia, entre d’altres coses, que el nombre de persones que en el món vivien en la pobresa absoluta que comporta la malnutrició es reduís el 2015 a la meitat dels 800 milions que llavors hi havia. Avui ha ascendit a 1.000 milions! Per aconseguir l’objectiu faltaven per posar 50.000 milions
de dòlars d’ajuda. No hi varen ser, i això que era només l’u per cent del que s’ha gastat en el
salvament del sistema financer mundial!
Malgrat la gravíssima situació que l’economia i l’ocupació viuen a Europa, des de maig de l’any
passat les institucions de la UE i els governs nacionals europeus han eliminat dels seus objectius la
recuperació del creixement de les economies i la promoció de l’ocupació.

Resolucions de les assemblees convocades per l’STEI-i

Adjuntem el comunicat de l’STEI-i, valorant les resolucions preses a les assemblees de docents convocades:

Resum assemblees retalls 2011[1]

Guerra a Mort contra el pensament [Opinió]

Jordí Martí, membre de la CGT-Catalunya i militant independentista (de Llibertat.cat)

No és cap ximpleria tot el que està passant amb l’educació pública en aquest estat on vivim. I dic estat perquè malgrat les competències autonòmiques és, encara ara, l’estat qui marca les línies mestres i les tendències d’actuació generals en el territori que li és propi. Durant anys hem assistit a un continuat patrocini, amb diners públics, d’escoles privades destinades en la seva majoria a acollir els fills i les filles de les classes altes o de les mitjanes tirant cap a dalt. Les més elitistes preparaven les classes dirigents i les que no ho eren tant preparaven les i els qui els portaven les palanganes. Tot i això, l’escola pública es nodria d’un professorat que, després de lluites molt intenses als vuitanta va aconseguir un nivell de vida adequat al desgast que la professió provoca; i amb això no vull dir que altres oficis, feines o treballs no mereixin retribucions i vacances similars.

La pujada de nivell de vida va anar aparellada amb una potenciació del raonament davant de la superstició, de la llum davant de la foscor, del coneixement davant de l’ordre, del saber davant del dogma. No era “l’esperit de l’època” sinó la lluita continuada i en aquest cas efectiva per establir models pedagògics alliberadors davant del profundament autoritari que als Països Catalans sota Espanya heretàvem de la passada dictadura.

Ara tot ha canviat. L’escola pública és posada en dubte dia sí i dia també. L’absoluta majoria de notícies que hi van aparellades són negatives i potencien percepcions personals que es poden tenir però que la realitat, tossuda, desmenteix dia rere dia. Milers i milers de professionals defensen a les seves aules que és mentida que l’escola estigui tan en crisi que calgui enviar els infants amb recursos als capellans i les monges. Això seria entès completament si no hi hagués hagut una reformulació dels graus d’importància que alguns conceptes han pres en els darrers anys. Ja no importa ser bona persona sinó treballador competitiu, ja no importa aprendre en la complexitat que aquesta paraula porta aparellada sinó saber alguna cosa concreta per obtenir uns diners a canvi de l’aplicació d’aquesta cosa que sabem fer, ja no cal aprendre a ser lliure i respectuós amb la resta d’éssers humans sinó triomfar (xafant a qui sigui)… És ben clar que aquests conceptes no són nous però també ho és que la proliferació del seu ús ha vingut dirigida i si voleu imposada amb tota la subtilitat o violència que el context on s’han desenvolupat demanava.

 

A l’aparador de l’ultraliberalisme de l’Escola de Chicago, a Xile, els ho han dit clar: cal pagar per estudiar. I a Madrid, l’Esperanza Aguirre ja s’atreveix a formular el mateix amb paraules no tan dures com és la realitat del país americà. S’ha acabat l’escola com a anivelladora social, com a espai per al saber i el coneixement. El mercat, voraç com sempre però ara amb la directa posada, s’ha llençat damunt escoles i instituts per treure’n benefici. Res no quedarà que no ens puguin vendre ja que l’educació als seus ulls ha esdevingut també mercaderia. Es tracta de la mateixa lluita de classes de sempre. Ens volen maquinetes dòcils per a les seves cadenes de muntatge fins que no en trobin altres que ho facin més barat i més ràpid. I és segur que ens arribaran a fer creure que cal ser competitius, formar treballadors obedients i, recitant Orwell, flexibles, que s’adeqüin a tot. Ens demanen un cap tou, permeable als seus missatges de domini per convèncer-nos que estem en crisi permanent i ens cal saber tot allò tècnic que calgui, sense pensar si pot ser, sobretot sense pensar. Perquè en el fons aquesta és només una guerra contra el  pensament, contra el pensament que ens pot fer lliures o alliberar-nos, o mantenir-nos esclaus feliços. Que ja se sap que amb la llibertat no es pot especular en els mercats de valors i per tant, en el seu món, no serveix per a res… I ara més que mai, “nosaltres no som d’eixe món”.

Prou retallades als serveis universitaris

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ens ha enviat aquest comunicat:

Davant l’anunci per part de la Universitat de les Illes Balears de reduccions als horaris de biblioteca, cosa que en provoca el tancament durant els caps de setmana, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem mostrar el nostre rebuig al que veim com una nova retallada als serveis de la UIB dins una lògica de manca de suport econòmic per part de les institucions.Aquesta mesura, que arriba només un dia després de la inauguració del curs, mostra la hipocresia del senyor Bauzá i la seva “aposta per la educació”, que no es tradueix en altra cosa que la seva particular forma d’entendre “l’austeritat”: fer responsables els serveis públics del fracàs econòmic capitalista. En aquest sentit, aquest curs ve marcat per un augment en la limitació de les places universitàries, fent de la UIB una institució encara més restringida pels estudiants.Des del SEPC aprofitam per saludar les accions realitzades durant la inauguració del curs, especialment la dels companys d’Endavant OSAN, que clamava per la defensa de la nostra llengua, ara que el model d’immersió lingüística torna a ser qüestionat per l’espanyolisme desfermat del PP. La nostra organització es compromet a seguir denunciant totes les retallades, ja siguin de serveis o en matèries lingüístiques, i anunciam que seguirem lluitant per la unitat estudiantil per una educació popular i catalana.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans – Assemblea a la UIB
Palma, 30 de setembre, 2011

L’estudiantat no es conforma i prepara mobilitzacions

Com vàrem anunciar fa uns dies (https://contrainfomallorca.wordpress.com/2011/09/30/ja-nhi-ha-prou-cap-a-la-vaga-destudiants-el-6-doctubre/), el passat dia 30 de setembre hi va haver una assemblea d’estudiants per parlar sobre la jornada de vaga de dia 6 d’octubre.

Doncs bé, davant la baixa assistència que hi ha hagut, s’ha arribat a la conclusió que la jornada de dia 6 és massa propera perquè es dugui a terme una vaga d’estudiants a la UIB amb èxit. Per tant, s’ha acordat que durant la propera setmana es farà una àmplia campanya de difusió amb passa-classes, penjada de cartells, repartiment de pamflets i enviament de correus per a celebrar una nova assemblea el mateix dia 6 d’Octubre a les 14h, als Propileus (a la zona aquella amb columnes que hi ha entre l’Anselm Turmeda i el Ramon Llull) oberta a tothom: estudiants, becaris, personal investigador, professors i PAS. La idea és que es tractin els problemes que suposen les retallades -que afecten tota la comunitat universitària- per mirar d’organitzar-mos i acordar accions i mobilitzacions en resposta a l’atac que està sofrint l’educació pública.

Comunicat que ha preparat l’estudiantat com a crida per a l’assemblea:

ASSEMBLEA DE LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA
Ara més que mai és necessària la unió de tota la societat per fer front a la greu situació
provocada per les retallades del Govern, tant central com l’autonòmic, a tots els serveis públics.
En concret, la Comunitat Universitària és víctima d’unes polítiques d’austeritat dràstiques,
aplicades d’esquena i de forma totalment contrària a les necessitats i als drets bàsics
d’estudiantxs, PAS i PDI:
Destacam aquí alguns dels problemes actuals:

Deute del Govern de les Illes Balears de 23 milions d’euros a la UIB
● Pagament dels sous amb el fons destinat a investigació, que té com a conseqüència
directa la no renovació dels contractes de personal investigador
● Mancança de pressupost bàsic per realitzar una implementació real del Pla de Bolonya
● Pressupost que any rere any va disminuint
● Política lingüística que agreuja la situació del català, i li retalla els drets bàsics
● La no renovació contractual i la situació precària del becaris i professorxs associadxs
● Externalització i privatització gradual de serveis que afecten la comunitat.
● Tancament de biblioteques els caps de setmana
● Fusió de l’alumnat de Pla Antic i Pla de Bolonya a la mateixa classe, encara que
estiguin a cursos i nivell diferents
●Eliminació d’assignatures optatives i de lliure configuració als plans antics
Per tots aquests motius, i molts d’altres, es convoca a una assemblea de la comunitat
universitària per posar en comú la problemàtica de les retallades i per elaborar una resposta
col·lectiva enfront aquests atacs.

NO HEM DE PAGAR ELS SEUS ERRORS NI LES SEVES MALES GESTIONS. NOSALTRES
DECIDIM QUÈ FER AMB EL DEUTE!!! QUE NINGÚ DECIDEIXI PER TU!!!!!!!
PER FAVOR, DIFONEU L’ASSEMBLEA ENTRE ELS VOSTRES CONTACTES!

Pel que tengueu facebook, podeu visitar la pàgina http://www.facebook.com/event.php?eid=146273482135285