Comunicat d’Endavant davant els premis Ciutat de Palma

La campanya A Mallorca en català! denuncia la participació de certs escriptors en els Premis Ciutat de Palma

D’ençà de  l’arribada al poder per part del Partit Popular a les principals institucions illenques, la postura adoptada per aquest partit envers la llengua catalana ha estat de menyspreu i persecució. Els conservadors pretenen rompre el consens social i marginar el català deixant-lo sempre en segon pla.

Una d’aquestes ‘mesures’ ha estat prostituir els premis literaris Ciutat de Palma, introduint-hi el castellà, amb la conseqüent despesa econòmica que suposa aquest fet. Consideram que la llengua castellana té suficients certàmens literaris arreu del món per ésser potenciada. Mentre que el català, especialment a Mallorca, necessita un impuls en aquest sentint. Fent bilingües els premis, castellanitzant-los, el català ja no n’és el principal protagonista.

Com a acte de decència i coherència, vàries entitats rellevants en el món de la literatura catalana, es posicionaren en contra d’aquesta castellanització. No obstant això, un grup d’escriptors ha decidit esdevenir còmplice d’aquesta política lingüística impulsada per l’Ajuntament de Palma i han acceptat formar part del jurat. Els seus noms són:

Maria Teresa Pous
Llúcia Ramis
Valentí Puig
Antoni Xumet
Magdalena Gelabert
Carles Duarte i Montserrat

Els impulsors de la campanya A Mallorca en català! pensam que les agressions a la nostra llengua i cultura no només les professen aquells que directament l’ataquen, sinó que cal tenir en compte els que hi col·laboren. Així la complicitat amb aquests també s’ha de considerar com un acte menyspreable i denunciable. És per això que consideram que els escriptors que han acceptat formar part del jurat dels Premis Ciutat de Palma fan un trist favor a la llengua catalana esdevenint còmplices de la política antimallorquina del PP. Així, animam als escriptors en llengua catalana a no col·laborar amb els genocides de la nostra llengua ni en la seva estratègia cap a la substitució lingüística en favor del castellà.

Volem deixar ben clar que seguirem fent front a qualsevol atac o intent de banalització de la nostra llengua, vengui d’on vengui. Finalment, animam a la població a participar de la campanya en defensa del català que estam impulsant des de la organització Endavant.

Visca la llengua catalana! No a la col·laboració amb el PP!

Si necessitau contactar amb nosaltres, per a qualsevol aclariment, ho podeu fer a l’adreça: campanyacatala@gmail.com
Gràcies per la vostra atenció!

Endavant (OSAN) – Mallorca

Anuncis

Comunicat de Jubilats per Mallorca contra les mesures lingüístiques del Govern

El govern Balear amb el darrer acord de fer innecessari el coneixement del mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterer (el català) per fer feina a la funció pública a les illes Balears,  s’acaba de fer còmplice del delicte d’etnocidi (genocidi lingüístic) que, fa casi 300 anys, va decretar en Felip Vè contra els autòctons d’aquestes illes. S’ha demostrat que és una mentida l’excusa de mal pagador que posen de dir que el “Balear” és una llengua diferent del català, contra l’opinió de la Real Academia Española de la Lengua,  de tota la comunitat científica en matèria lingüística i de totes les universitats del món.

S’ha demostrat que és una mentida perquè quan volen llevar el requisit de coneixement del català no hi volen posar el de coneixement del Balear, i és així perquè volen eliminar la nostra llengua. Perquè, ¿com és possible que essent obligatori el coneixement d’una llengua de la força del castellà i innecessari el coneixement del mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterer, i amb la pressió dels mitjans de comunicació i de la mobilitat poblacional, pugui perviure la llengua pròpia dels autòctons? Ells ho saben i per això ho fan.

Des de Jubilats per Mallorca afirmam que:

1.- El fet de que hi hagi qualsevol llengua que a les illes Balears tengui un estatus de reconeixement i d’oficialitat superior al de la llengua pròpia dels autòctons és una injustícia, una acció colonialista i un atemptat contra els nostres drets lingüístics

(d’acord amb la Declaració Universal dels Drets Lingüístics que en el seu dia fou aprovada tant pel Parlament Balear com pel Parlament Espanyol)

2.- La democràcia no és la dictadura de la majoria i ningú, al·legant majories parlamentàries més o manco conjunturals, no té el dret d’atemptar contra els drets fonamentals del nostre poble.

3.- Aquesta decisió del Govern Balear, a més d’esser una injustícia colonialista manifesta, va en contra dels interessos laborals dels qui han estudiat aquí i dels d’aquells qui, vénguin d’on vénguin, estimen aquestes illes i tot allò que els és propi, i a favor dels interessos dels  qui vulguin venir aquí a fer de funcionaris “turistes” i dels d’aquells que, siguin o no siguin d’aquí, odien  les característiques que ens identifiquen com a poble o les tenen per no res.

4.- Si el PP no obliga el govern que el representa a rectificar aquesta decisió demostrarà esser un partit colonialista i antibalear.

5.- No renegarem dels nostres drets lingüístics i els exercirem més enllà de les decisions tiràniques dels polítics de torn.

Diada “Aturem les retallades!”

L’Assemblea de la Plaça de Sa Quartera ha preparat la diada “Aturem les retallades”. Us passam el programa:

“//DIADA 8 d’OCTUBRE. Estam preparant una Diada ludico-festiva per visibilitzar l’Assemblea i sumar-hi més gent. Volem la implicació de tot el barri!

Aquí teniu el cartell amb totes les activitats:

1) Començarem a les 11h amb un passacarrers, i continuarem el matí amb:
-Tenda sense doblers (vine a intercanviar els objectes que ja no utilitzes)
-Taller de grafit
-Concurs al millor cossiol i a la millor truita
-Mural d’entitats del barri

2) Seguirem amb un dinar popular (duu el teu menjar i compartiu-lo amb tots)

3) I s’horabaixa
-Taller de reciclatge
-Taller de federalisme
-Taller d’economia
-Taller de teatre

4) I per acabar de 20h a 23h Concert amb
-Xus Santana:
-Whisky Facile
-Dj. punxadiscs red spider

[Opinió] El peatge foradell de la Vall o el més beneit fa rellotges

Això era i no era, per tu un almud i per a mi una barcella. Una roqueta mediterrània rodejada de la mar, era governada per uns polítics que es feien dir Partit Poc-té-fot.

Practicaven la dita Spañistan-forestera “El cortijo es mio y todo lo que hay dentro tambien”; necessitaven treure el màxim rèdit, per seguir a la poltrona el màxim temps possible.

Així que filaren i filaren…

Farien una gran obra faraònica que deixarien per a la posteritat.

El cap del Partit Poc-té-fot tenia un soci Trepa IV (nombre romà que significa quart), a qui li encomanà la gran obra.

I com el President del Govern de la roqueta Gabridell Canyadura i el partit, necessitaven calerets fresc, van lliurar la construcció ( a dit) al Trepa IV. Fer un gran foradell ( a més d’econòmic) anomenat “Túnel” a la Serra de Tramuntana, quan encara no era Patrimoni de la Humanitat., que unís la Vall amb Ciutat.

El Trepa IV, sembla que untà amb devers – diuen les cròniques judicials de l’època del succés- cinquanta milions de pessetes d’aquell temps, malgrat altres veus diuen que superaven els cent; i servirien per finançar les campanyes electorals de 1988 i 1989 del Partit Poc-Té-Fot.

Però ai-las, a principi dels anys 90, molts doblers s’havien esfumat anant a parar a no se sap on i s’aturà l’obra.

Dins l’entramat hi havia l’empresa Brokerburro que quan feu suspensió de pagament, s’hi descobrí una partida de doblers negres del President Gabridell Caya nadura. El gerent Bergant després de fer una escapada de pel·lícula i esser detingut i el soci Touso, pararen a presó i foren els únics. I a conseqüència del cas Brokerburro s’obriria el Cas (judicial) del Túnel.

Jeromito Sainza i el secretari general de Partit Poc-té-fot Josemari Berastointa i la Bella Salomé que feia de caixera en el cobraments de les comissions, acabaren imputats i també el President del Partit Poc-Té-Fot Gabridell Canyadura, de suborn i prevaricació. Declarats no culpables per prescripció del delicte: Casualitat de la vida!

I ai-làs com s’acostaven les eleccions i el gran cap del Partit a los madriles, Ansarov, no volia a ningú corrupte a les seves files, va treure (figuradament la guillotina) i talla el cap al president de la colònia Gabridell Canyadura.

Aparegueren les germanes Koplogueres, que pels madriles, capital d’Spañistan, s’ensumaren tallada rodona i la seva empresa Foment de Constrenyides i Contractades, amb el consentiment i vist i plau de la plana major del Partit Poc-Té-Fot, es feu seva l’empresa que gestionava el foradell-Túnel de 3 kilòmetres, el qual arribaria a tenir el peatge més car de tot Spañistan i tindria la categoria d’esser el més perillós i insegur d’Europian-Continent .

Les germanes Koplogueres pagaren prop de divuit milions d’euros, per la concessió de l’explotació d’una obra pública que n’havia costat més de cinquanta feta amb doblers públics i els ciutadans de la roqueta, quan hi passessin haurien d’apoquinar. Negoci tan rodó, que farà un any, se’ls hi perllongà la concessió fins l’any 2022. El poble de la roqueta deu haver pagat unes tres vegades el cost del túnel. Primer la construcció i després el pagament a les germanes Koplogueres, quan hi passen.

I al poble?: Que le den!

S’acordà que el poble de la Vall rebria una subvenció pagada pel Govern en el poder, als empadronats en ella. En poques paraules, pagaven peatge i cada mes se’ls hi retornava; però els altres ciutadans, inclusiu els d’un poble on s’hi havia fet part del foradell a pagar sense retorn.

I arriba la crisi i les arques del reialme, que entre els del Partit Poc-Té-Fot i el partit Unió Mansurrina, havien deixat eixutes; es deixà de pagar la subvenció: PROP D’UN MILIÓ D’EUROS DEVIEN ALS CIUTADANS I CIUTADANES DE LA VALL.

Uns ciutadans aguerrits del col·lectiu “Alba-Fina” penjaren una pancarta reclamant el deute i tots els mitjans de comunicació es feren reso del que el poble de la Vall volia, però no ho expressava. Es convertiren en la veu de la Vall.

No tan sols això, les accions continuaren reclamant un deute de justícia.

Alba-Fina s’ensumava l’estratègia que abans de les eleccions del 20 N i com el Partit Poc-té-Fot vol governar Spañistan., per endolcir el vot, segurament retornarien la subvenció, i també ho denuncià públicament.

I si guanyen? Què Déu ens agafi confessats!

I conte contat, en aquest cas, conte no acabat.

Josep Bonnín

PD. En aquest cas, qualsevol coincidència amb la realitat no és pura coincidència.

El Cas Palma Arena i els seus implicats: Una xarxa de crim organitzat des del franquisme balear fins avui

El Cas Palma Arena és un ‘presumpte’ cas de corrupció que succeí a les Illes Balears i que està sent investigat per la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears. Ja té data d’inici: El 9 de gener de 2012. El cas sorgí en la construcció del pavelló esportiu Palma Arena de Palma, inicialment pressupostat en 48 milions d’euros i que finalment n’acabà costant-ne més de 100 milions.

En aquests moments les ramificacions de l’investigació suposen una trentena de casos separats, amb un tramat criminal de polítics del Partit Popular i Unió Mallorquina, desde les seves cúpules al poder, Jaume Matas, expresident, i sa sòcia al govern i als negocis, Maria Antonia Munar, d’UM, fins a empressaris i testaferros, passant de ple per la mateixa família reial.

La Policia comparà el passat juliol l’entramat d’UM en el cas Ibatur amb el crim organitzat: Un informe de delinqüència econòmica de la policia compara el “entramat delictiu” ordit durant la passada legislatura per Unió Mallorquina (UM) a l’Institut Balear de Turisme (Ibatur) amb el “crim organitzat”, en tenir un mòbil “purament econòmic” i perquè els beneficis es repartien en cada esglaó.En el cas Palma Arena s’investiguen també -en una de ses branques judicials- uns convenis entre l’Institut Nóos, d’Ignacio Urdangarín i sa dona Cristina de Borbón, la Fundació Illesport i l’Institut Balear de Turisme (Ibatur) del Govern balear del PP, entre 2005 i 2006, per crear l’Illes Balears Fòrum, una trobada internacional sobre esport i turisme i pel que Nóos va cobrar 1,2 milions d’euros gràcies a uns convenis auspiciats per Jaume Matas, l’anterior president del Govern del PP i principal encausat en el sumari del Palma Arena.Al mateix temps, Esquerra Unida del País Valencià ha denunciat repetidament que l’empresa d’Iñaki Urdangarin, “podria haver-se embutxacat més de 5’5 milions d’euros de les administracions públiques valencianes al llarg dels darrers anys”, i ha demanat els informes al Consell del Govern del PP valencià sobre aquests contractes i els signats amb l’arquitecte Santiago Calatrava, també imputat, inútilment. Fa una setmana, el nou cap de la Generalitat valenciana va prometre la seva entrega a la coalició.

El jutge José Castro va demanar fa prop d’un any al Cos Nacional de Policia que localitzés el domicili social o un telèfon o adreça electrònica de l’Institut Nóos d’Urdangarín, amb seu a Cugat del Vallès i Barcelona, sense cap èxit fins ara.

El llarg i inacabat ‘repartiment’ del Cas Palma Arena, la reial corrupció franquista i post franquista a Ses Illes Balears. Protagonistes per l’ordre d’aparició des del primer acte de l’esperpento insular:

Jaume Matas, president pel PP, acusat de corrupció i nou delictes més. El jutge demanà fiança de 3.000.000 d’euros, entre d’altres actuacions encara en curs.


María Antonia Munar, expresidenta d’Unió Mallorquina (UM) -la CiU o PNV nazionalcatòlica de les balears-, imputada en el cas Maquillatge, una peça separada del cas Son Oms, i el Pasarel.la, branques del Cas Palma Arena-Ibatur.

Santiago Calatrava, arquitecte estrella del PP, que cobrà, com la reial parella, milions d’euros per projectes aparentment inexistents, tant a Ses Illes com al País Valencià.

Ignacio Urdangarín, conegut per Iñaki, Duc de Palma i Gran d’Espanya (Ignacio Corraldecerdos, en castellà) i sa dona Cristina de Borbón y Grècia, cobraren entre 1’2 i 5’5 milions d’euros a Ses Illes i València per encara no se sap ben bé què, per encàrrec directe i sense concurs d’en Jaume Matas i de Francisco Camps per fer el mateix.

Diego Torres Pérez, d’ESADE, l’escola empressarial dels jesuïtes, on també fou alumne Urdangarín, i el seu vicepresident a l’Institut Nóos fins el 2005; al 2006 substitueix Urdangarín com a president. És acusat de malversació de fons i falsedats.

Miquel Àngel Bonet ex-secretari de Ibatur: Explota el cas Palma Arena amb sa detenció. Va defraudar 20.000 euros amb contractes irregulars entre 2006 i 2007 i 65.000 més anteriorment. Després s’amplià l’acusació per altres delictes. En llibertat sota fiança de 250.000 euros.

Joan Flaquer, diputat del PP i ex conseller de Turisme.Imputat.

En el cas de Flaquer, l’acusació particular, en representació de l’Ajuntament d’Andratx, va sol·licitar la seva citació en sostenir que en el procés de cessió del castell va exercir una “voluntat de defraudar” a l’administració pública. Segons consta en l’escrit d’acusació, Flaquer, en la seva condició de conseller de Turisme, va rubricar el maig del 2006 un conveni amb el Consistori perquè l’Inestur sufragàs part dels fons destinats per l’Ajuntament a la Fundació. Precisament, sobre aquest extrem Hidalgo va exposar davant el jutge que va acudir a la Conselleria “per indicacions de Cañellas”, a fi que aquest departament s’encarregués del 60% de l’aportació municipal.

L’acusació subratlla que podrien haver-se produït “suposats il·lícits penals” arran d’una “estratègia triangular” traçada entre Hidalgo, Cañellas i Flaquer. És més, postula que la conducta dels tres “podria respondre a un concert o conjunció de voluntats amb la finalitat de defraudar l’administració pública, amb independència de la perfecció del perjudici patrimonial”.

L’escrit d’acusació dels fiscals sol·licita, a més, penes de 6 anys de presó per a l’empresari i exnebot polític de l’expresident Matas, Felipe Ferré, i 10 anys per al seu exsoci Arnaldus Van Der Hurk. Tant Rosselló com Ferré i el seu exsoci reberen, mitjançant les seves empreses, una gran quantitat de contractes i projectes milionaris per part del CDEIB. A Rosselló se li imputen cinc delictes: malversació, prevaricació, falsedat, suborn i frau a l’Administració. A Ferré i Van Der Hurko, en canvi, quatre: malversació, prevaricació, falsedat i frau a l’Administració. A Ferré, que també fou exregidor del PP a Lloseta, només li demanen 6 anys i no pas 10, perquè se li aprecien dos atenuants: el de confessió i el de cooperació.

La Fiscalia els considera “homes de palla” dels principals acusats: l’exconseller de Comerç, Energia i Indústria, Josep Juan Cardona; l’exdirector general de Promoció Industrial, Kurt Viaene; i l’exgerent del CDEIB, Antònia Ordinas (a la foto), pels quals demana 21, 20 i 7 anys de presó respectivament.

Anticorrupció demana 7 anys de presó per a la soprano Bel Rosselló, esposa d’Antònia Ordinas

Anticorrupció demana 7 anys de presó en el cas Scala per la soprano Isabel Rosselló, parella de l’exgerenta del Consorci per al Desenvolupament Econòmic de les Illes Balears (CDEIB), Antònia Ordinas.

L’administradora de Gabinete Alays Isabel Rosselló, esposa d’Antònia Ordinas, aconseguí molts contractes amb el CDEIB.

Josep Juan Cardona (a l’esquerra de la foto triple), ex conseller de Comerç, Indústria i Energia i diputat del PP al Parlament balear. Imputat.

La Fiscalia Anticorrupció demana, en un escrit de qualificació de més de 400 pàgines, 21 anys de presó per l’exconseller de Comerç, Indústria i Energia, Josep Joan Cardona, en considerar-lo principal responsable del desviament d’uns set milions d’euros des del Consorci de Desenvolupament Econòmic de Balears (CDEIB) per beneficiar a empreses de persones pròxime, durant la segona legislatura de Jaume Matas (2003-2007).

No obstant això, Cardona no serà l’únic exalt càrrec del PP que s’asseurà a la banqueta dels acusats en el marc del ‘cas Scala’ ja que el Ministeri Públic demana així mateix 20 anys de presó per l’exdirector general de Promoció Industrial, Kurt Viaene, i set per a la exgerent del CDEIB, Antònia Ordinas. L’acusació es dirigeix ​​també contra altres 16 inculpats que presumptament es van veure beneficiats d’aquesta trama.

En concret, la Fiscalia acusa els tres principals encausats de cometre els delictes de malversació, associació il.lícita, frau i suborn, segons van informar fonts jurídiques a Europa Press. I és que l’acusació pública atribueix a Cardona la posició de líder d’aquesta presumpta trama de corrupció, per la qual Viaene i Ordinas, “van idear, planificar, desenvolupar i executar” actuacions dirigides a apoderar-se dels fons públics.

Tal i com ja detallava la Fiscalia, en demanar la fi de la instrucció del cas, el primer pas va ser la creació d’una estructura jeràrquica “perfectament organitzada” que fes possible el desviament, ia partir d’aquí organitzar l’assistència del CDEIB “a totes les fires i esdeveniments imaginables “així com contractar” centenars d’estudis i informes el contingut era inútil a efectes d’interès públic”, una activitat que va provocar que el pressupost anual de l’empresa” s’esgotés molt ràpidament, el que suposava un fre a l’activitat delictiva del grup”.

Kurt Viaene, ex director general de Promoció Industrial

Viaene (foto), que ja va ser interrogat al seu dia pel suposat cobrament il.legal de comissions a diverses empreses i persones que realitzaven treballs per encàrrec del CDEIB, ha declarat avui com a imputat durant més d’una hora davant la titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de Palma , Pietat Marín, a la qual ha explicat el funcionament d’aquest consorci.

En la seva compareixença, assistit per l’advocat Gaspar Oliver, ha negat haver-se traslladat fins a Nova York amb l’ex gerent del CDEIB, Antònia Ordinas, per cobrar comissions, una acusació que ha titllat de ‘absurda’.

Així mateix, ha rebutjat davant la jutge la credibilitat de les declaracions efectuades el mes de juliol pel principal testimoni en el ‘cas Scala’, l’ex regidor del PP de Lloseta Felip Ferré, que en l’actualitat forma part del grup mixt.

Ferré va acusar en la seva compareixença a Viaene, Ordinas i al soci d’aquesta última, Arnaldus Mateo Van den Hurko, d’haver creat una presumpta trama de corrupció vinculada a tres empreses (Comarca Global Consulting, Gourmet and Boutique Island i Ies Hong Kong), i d’aconseguir comissions per després repartir a parts iguals.

Arnaldus Mateu Van den Hurko, soci d’aquesta última, i tots tres imputats van crear una trama de corrupció vinculada a tres empreses: Comarca Global Consulting, Gourmet and Boutique Island i Ies Hong Kong.


Miquel Ramis, ex secretari executiu de Comunicació i ex portaveu del PP balear. Imputat.

José Luis “Pepote” Ballester (PP), exdirector general balear d’Esports, fiança de 50.000 euros.

I…
Miguel Romero, director de l’agència de comunicació Nimbus, fiança de 15.000 euros.

Miguel Ángel Rodríguez, cap d’obres de la UTE (Unión Temporal de Empresas)constructora (formada por FCC i Melchor Mascaró), fiança 15.000 euros.

Rafael Durán, portaveu del PP a l’Ajuntament de Palma, fiança 15.000 euros.

Luis i Jaime García-Ruiz, arquitectes encarregats de la construcció del Palma Arena, després de la destitució del primer arquitecte, l’alemany Ralph Schürmann. El jutge fixà una fiança civil de 1,2 milions d’euros.

Fernando Areal, cunyat de Jaume Matas (PP), imputat, amb María Teresa Areal, esposa de Jaume Matas.

Guillem Estarellas, secretari general del PP a les illes. Detingut.

Bartomeu Reus, president de la companyia Gesa-Endesa, detingut.

Miquel Nadal (UM) exconseller, també imputat en altres quatre causes de corrupció, és detingut en el marc del cas Voltor, pel qual ha de pagar una fiança de 100.000 euros i més tard fiança de responsabilitat civil de 210.000 euros. Imputat dels delictes de malversació, frau i prevaricació.

Miquel Àngel Flaquer, ex-president d’UM, imputat.

Joan Sastre, ex-director general d’UM, transmitía les ordres de Nadal a la gerent o als técnics d’Ibatur. Imputat. Paguen un 75.000 euros i l’altre 100.000 euros de fiança.

Antoni Oliver, ex-director general d’UM, imputat.
Álvaro Llompart, comptable d’UM, paguen també entre 75.000 euros i 100.000 de fiança.

Antonio Alemany (columnista del diari El Mundo), imputat en una peça separada del “cas” en relació amb el finançament il.legal del PP. Alemany va cobrar del Govern balear del PP, de manera fraudulenta, uns 4.500 euros mensuals per escriure els discursos de Matas i va rebre també de l’Executiu una subvenció irregular de gairebé 450.000 euros per posar en marxa una agència de notícies. Imputat pels delictes de prevaricació, malversació, frau a l’Administració i falsedat en document oficial i mercantil.

Joan Martorell, exdirector general de Comunicació
Miguel Romero, director de l’empresa de comunicació Nimbus,
Maria Umbert, ex directora general de la televisió autonòmica IB3. Tots ells els imputa els delictes de prevaricació, malversació, frau a l’Administració i falsedat en document oficial i mercantil. El jutge li va imposar una fiança civil de 250.000 euros i l’imputà els delictes de falsificació de document públic, malversació i prevaricació.

Dulce Linares, directora de gabinet de l’expresident Jaume Matas (PP), imputada.

Francesc Buils (UM), nomenat conseller de Turisme el 2007, però un any després va dimitir i va ser substituït per Miquel Nadal (UM), va ser director insular de Medi Ambient i de Funció Pública, i va ocupar el càrrec de conseller executiu de Presidència del Consell Insular de Mallorca, detingut en el marc de l’operació Voltor. 100.000 euros de fiança.

Jacinto Farrús, empresari, propietari de Canal 4 i concessionari dels serveis informatius d’IB3, en el marc de l’operació Voltor, detingut. 100.000 euros de fiança.

Gabriel Rivas i Juan Carlos Escuer, dos empresaris de Minser, detinguts, 100.000 euros de fiança

Pau Collado, director Fundació Balears Sostenible de 2003 a 2007, imputat en el “cas Gürtel” com a conseller delegat de Easy Concept, empresa propietat de l’empresonat Francisco Correa (Gürtel).

Juan Carlos Alía, ex-gerent de l’Institut Balear de Turisme (Ibatur), fiança de 30.000 euros. El magistrat ordenà la presó provisional sense fiança de l’alt càrrec del govern de Jaume Matas (PP) quan va conèixer nous fets incriminatoris que apuntaven que Alía exigia una comissió del 10% pels encàrrecs del seu departament.
Juan Carlos Alía dimití en 2004 de director de l’Institut Balear de Turisme (Ibatur) assumint “la responsabilitat de l’error” de carregar com a despeses oficials set entrades al club d’alterne “Teatre Erótic Rasputín” de Moscú, en ocasió del viatge el 2004 d’una delegació del Govern balear encapçalada pel llavors president Jaume Matas.

Raimundo Alabern, ex-gerent de l’Institut Balear de Turisme (Ibatur), fiança de 350.000 euros.

Juan Velasco, un del socis propietaris del grup Clave Comunicación, fiança de 100.000 euros.

Kamal Dorai, empresari de relacions públiques, el jutge li retirà el passaport.
Francisca J., dona de Kamal Dorai, detinguda.

Alberto Vergés, un altre dels socis de Clave, detingut.

Quatre caps de secció d’Ibatur, F. T. B., L. S., A. G. i P. P., detinguts.

José Calvo, empresari de Gestora Balear de Negocis, detingut.
Mariano Villalba, el presumpte testaferro d’aquest, detingut

Guillem Deyà. propietari de l’empresa Espiral, detingut.

L’exdirector general de Joventut, Juan Francisco Gálvez, és un dels investigats en el cas Turisme Jove.

Miquel Jaume, propietari del grup Trui Espectacles, fiança de 15.000 euros,

Antonio Arbona, ex-batlle i ex-regidor de Sóller, encausat.

Catalina de Miguel, tècnic laboral d’Inestur, encausada.

María Victoria Guijarro, tècnic superior de comptabilitat d’Inestur, encausada.

Antoni Rebassa, regidor d’Alaró, encausat.

Gabriel Perelló, tècnic de la conselleria de Medi Ambient del Govern insular i enginyer industrial de professió.

Angela Seguí, periodista i exdirectiva de IB3, detinguda

José María Castro, director general de mitjans de comunicació en el grup Canal 4 i excap d’informatius de IB3, detingut.

Luisa Almiñana, empressaria, detinguda.

Francesc Fiol, diputat i ex-conseller del PP, president de l’Ibisec, l’Institut Balear d’Infrastructures i Serveis Educatius i Culturals que contractà a Calatrava per encàrrec de Jaume Matas.

Sebastià Vanrell, ex-secretari general de la Conselleria d’Educació i Cultura,
Andreu Obrador, ex-gerent de l’Ibisec,
Aleix Reynés, ex-cap de serveis d’arquitectura de la Conselleria de Relacions Institucionals,
Pilar Mesquida, arquitecte de departament. El jutge considera que tots van poder col·laborar en la contractació de Calatrava.

I, per terminar de moment:
Felip Ferré (PP), casat amb una neboda de Jaume Matas, ex regidor de Lloseta i imputat en l’anomenat “cas Scala”.

En uns dies, més.

Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

Font: sirius.cat de llibertat.cat

“Fora estratègies electoralistes en la subvenció del túnel”

 

 

Continuen les protestes per l’acumulació de més de 11 mesos d’impagaments acumulats per part del Govern Balear en concepte de la subvenció. Aquesta fa efectiva la gratuïtat del túnel de Sóller als prop de 6500 beneficiaris residents a la vall.

 

 

 

Des del Col·lectiu Albaïna denunciam una vegada més aquesta situació, a més del perill de que la partida pressupostària només estigui assegurada fins al maig del 2011, a l’espera de que el Govern Balear decideixi si és “necessària”.

 

 

 

I es que, tot i coneixent l’actual situació de crisi econòmica que pateix el Govern Balear, tot fa parèixer que ens trobam davant una estratègia política del Partit Popular amb finalitats electoralistes en vista de les eleccions generals del 20 de novembre. D’aquesta manera, ens temem que s’estigui esperant per retornar part dels pagaments endarrerits a principis del mes de novembre.

 

 

 

La subvenció és una necessitat per als ciutadans de Sóller i Fornalutx que necessiten desplaçar-se amb freqüència a fora de la vall i no es podria permetre que s’estàs demorant aquest abonament per treure’n un rèdit partidista.

 

 

 

Per aquest motiu, han estat penjats cartells als municipis de la vall posant en alerta  d’aquesta més que probable jugada política. Als cartells col·locats hi apareix la frase: “Necessitam la subvenció del túnel. No la useu com a estratègia política abans de les eleccions”.

 

 

 

Col·lectiu Albaïna

 

15 de setembre de 2011

 

Sóller

 

Filettino es declara independent d’Itàlia

Filettino es declara independent d’Itàlia

El petit municipi del Lazio no accepta la proposta de Berlusconi de fer desaparèixer els ajuntaments més petits · El govern provisional del Principat de Filettino ha començat a emetre moneda pròpia

El poblet de Filettino, de 550 habitants, s’ha declarat independent d’Itàlia aquest cap de setmana i s’ha constituït en Principat. La iniciativa independentista va sorgir el mes d’agost arran dels plans d’austeritat del govern italià, que poden acabar amb la desaparició dels ajuntaments dels pobles més petits –com el de Filettino, obligat a fusionar-se amb la veïna Trevi. El govern provisional del Principat de Filettino ha demanat al príncep Emanuele Filiberto, de l’exiliada família reial italiana, que ocupi el nou tron.

 

El primer pas del nou govern provisional, presidit pel batlle Luca Sellari, ha estat d’encunyar moneda pròpia, el Fiorito, que ja circula pels comerços del poble. ‘Volem una veritable autonomia respecte d’Itàlia i tenim els recursos financers necessaris per a fer-ho’, assegura Sellari.

Font: http://www.vilaweb.cat/noticia/3924875/20110905/filettino-declara-independent-ditalia.html